Petits monstres

informació obra



Traducció:
Lola Armadás, Marc Rosich
Intèrprets:
Vanessa Segura, Marta Aran/ Mireia Piferrer, Jordi Andújar/ David Vert
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
Gervasi Juan
Composició musical:
Roger Torn/ Jaume Cervera
Producció:
Pequeños monstruos, La Villarroel
Companyia:
Marcel Gros
Autoria:
Marcel Gros
Sinopsi:

Tots vivim envoltats de pors, però intentem superar-les o, almenys amagar-les de la vista dels altres. L’Ana, en canvi, ha decidit conviure amb tots els seus temors i paranoies i ensenyar-los sense complexos, acceptant així, públicament, que la seva vida és i serà una veritable merda. A punt de fer els 40 anys, artista conceptual a l’atur i vivint de nou a casa dels seus pares, l’Ana s’ha convertit en un molest espantall que no suporta el món en el qual viu, i el món tampoc la suporta a ella. Només que la seva idíl·lica vida de merda es veurà amenaçada per la intenció de la seva germana Marta de separar-se del seu xicot – vegà i practicant de ioga – i tornar a la llar paterna.

La guerra esclatarà entre les dues germanes per conquerir un mateix espai, i en aquesta batalla delirant s’enfrontaran les dues maneres radicalment oposades i irreconciliables de veure el món i viure’l; dues maneres d’enfrontar-se al buit i a les pors i dues maneres de salvar-se a un mateix quan tot va malament, però que molt malament.

Marilia Samper


Crítica: Petits monstres

21/03/2015

Vagó de vegans

per Francesc Massip

Petits monstres és una nova exhibició del talent escènic de la directora i dramaturga Marília Samper que construeix una comèdia hilarant, amb diàlegs diamantins carregats d'enginy i d'humorisme, que ens presenten uns personatges aparentment estrambòtics però amb actituds i problemàtiques ben properes i quotidianes. Una peça extremament àgil, de ritme vertiginós que amb esmolat estilet dissecciona comportaments i captinences tan reconeixibles que ens fan de mirall. Compta amb uns intèrprets que il·luminen els seus rols i els fan vibrar en un calidoscopi d'emocions, molt especialment Vanessa Segura, que té una força d'irradiació espaterrant, amb una frescor i una mala jeia antològiques. Llarga vida als petits monstres!

Trivial