Petits monstres

Teatre

informació obra


Traducció:
Lola Armadás, Marc Rosich
Intèrprets:
Vanessa Segura, Marta Aran/ Mireia Piferrer, Jordi Andújar/ David Vert
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
Gervasi Juan
Composició musical:
Roger Torn/ Jaume Cervera
Producció:
Pequeños monstruos, La Villarroel
Companyia:
Marcel Gros
Autoria:
Marcel Gros
Sinopsi:

Tots vivim envoltats de pors, però intentem superar-les o, almenys amagar-les de la vista dels altres. L’Ana, en canvi, ha decidit conviure amb tots els seus temors i paranoies i ensenyar-los sense complexos, acceptant així, públicament, que la seva vida és i serà una veritable merda. A punt de fer els 40 anys, artista conceptual a l’atur i vivint de nou a casa dels seus pares, l’Ana s’ha convertit en un molest espantall que no suporta el món en el qual viu, i el món tampoc la suporta a ella. Només que la seva idíl·lica vida de merda es veurà amenaçada per la intenció de la seva germana Marta de separar-se del seu xicot – vegà i practicant de ioga – i tornar a la llar paterna.

La guerra esclatarà entre les dues germanes per conquerir un mateix espai, i en aquesta batalla delirant s’enfrontaran les dues maneres radicalment oposades i irreconciliables de veure el món i viure’l; dues maneres d’enfrontar-se al buit i a les pors i dues maneres de salvar-se a un mateix quan tot va malament, però que molt malament.

Marilia Samper


Crítica: Petits monstres

07/03/2015

L'humor de Marilia Samper té sortides de comèdia esbojarrada i moments d'hilaritat excèntrica

per Andreu Sotorra
(...) La comèdia és contemporània i generacional de la societat immersa en la incertesa i que es mou entre els trenta i els quaranta. L'autora Marilia Samper (Sao Paulo, Brasil, 1974), establerta a Barcelona des de fa quinze anys, la tinta d'humor tràgic i troba en els diàlegs picats, les respostes esmolades i les invectives iròniques plenes de mala intenció tot el suc per dotar una trama que només fa un salt temporal de quatre anys, quan la germana gran ja en té quaranta-quatre, però sense moure's del mateix espai de les golfes i tancada en el mateix estancament personal. Una manera de remarcar que el temps passa i passa i passa... i passa de pressa, sense que canviïn gaires coses. Bé, algunes sí. Però deixarem que siguin els espectadors els que les descobreixin per no desvelar allò que, no per impossible, es fa força previsible des d'un cert moment. (...)

L'humor de l'autora Marilia Samper —que fa poc va dirigir també a l'Espai Lliure l'obra 'Pulmons' de Duncan Macmillan— té sortides de comèdia esbojarrada (aquí, un armari i un sofà, i no dic res més), i moments d'hilaritat excèntrica (aquí, dentellades i la nostàlgia d'un ànec viu mascota d'infància, i tampoc no dic res més). El trio d'intèrprets i la seva petita història fa que l'extensa decoració escenogràfica de les golfes tingui sentit. 'Petits monstres' és una comèdia que retrata personatges aparentment forts de paraula però esmicolats per dins. (...)


Trivial