Pinkfish

Dansa

informació obra


Companyia:
Ana Borrosa
Sinopsi:

Un petit ecosistema. Un habitacle perfectament dissenyat. Proporcions justes, línies rectes, temperatura ambiental adequada i sempre un càlid somriure. Unes mandíbules rere la paret transparent. L’angoixa. Aigua. Aquesta enorme vitrina creada pel delit de l’espectador. Acaba l’espectacle i la gàbia blava es queda a les fosques, de nou silenciosa.
Pinkfish és una peça que ens parla del desig de perfecció, dels anhels d’excel·lència, dels ecosistemes dissenyats, d’alguns dels propòsits menys saludables de les societats occidentals. Una proposta de dansa contemporània inspirada en les coreografies de la natació sincronitzada. Paraula, música i moviment en una singular recreació artística d’unes vides dins l’aquari.

Premi en la categoria d'arts del carrer. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Pinkfish

29/04/2019

La ironia de la perfecció

per Núria Cañamares

Anna Tarrés. Res, res. Nada, nada. Nedar... Una eloqüent i irònica veu en off ens mostra la penitència que han de viure els col·lectius sotmesos a una gran pressió, com poden ser del món de la moda, l’esport o els negocis. Que d’estrès n’hi ha per tothom. En aquest cas, posa el focus sobre una formació de nedadores de sincronitzada. Ballarines i esportistes, objectiu segur.

“Quiero sirenas, no ballenas”. Aquesta escopinada és prou exemplificadora del caire que agafa la història. Paral·lelament a la bucòlica narració de la seva dura i rutinària vida –en constant entrenament, permanentment maquillades dibuixant un càlid somriure als llavis, empresonades sota l’aigua cercant l’exactitud... fins que ja no poden més–, les contemplem vestides en un lluent i alegre banyador realitzant complicats exercicis de cames i moviment. Es reforça el contrast entre el que es diu i es veu i la realitat, ben trista i fosca, oculta sota els trofeus i els aplaudiments, reservada en la més estricta intimitat.

El text és punyent i denuncia sense renunciar a la bellesa i l’humor negre, al mateix temps que es marida a la perfecció amb una música que aconsegueix la tensió sense carregar l’ambient. Pura harmonia.

Al Sismògraf d’Olot hem pogut veure ‘Pinkfish’ en dos escenaris ben diferents. Un d’ells, al recinte de la piscina, un site specific que l’ha dotat de més cos, posant el públic encara més en situació. Programadors, l’esforç logístic val la pena.

Aquest és el primer treball de l’andalusa Ana Borrosa, una jove creadora graduada en coreografia i interpretació i formada en arquitectura i escenografia. És una dels 14 artistes de la generació dels 90 que integren el laboratori d’intercanvi de coneixement #FF90 impulsat pel Graner i vinculat als festivals Sâlmon, Grec i Sismògraf, entre d’altres equipaments. L’òpera prima ja li ha valgut diversos premis i ha causat sensació a Olot. És previst que el juliol de 2019 estreni la segona producció: ‘Nightingale’. La seguirem de prop. Té coses a dir i troba com expressar-les d’una manera molt personal que connecta amb el gran públic.