Porgy i Bess, els protagonistes d’aquesta absoluta obra mestra de George
Gershwin que ha sigut sovint considerada com la primera òpera genuïnament
nord-americana de la història, portaven més de tres dècades sense trepitjar el
Gran Teatre del Liceu ni cap altre dels nostres escenaris. I només per això, ja
cal considerar tot un esdeveniment la presencia de la Cape Town Opera, la
companya sud-africana que ara ens presenta el seu muntatge de l’obra; un
muntatge alhora imprescindible, apassionat i imperfecte. Imprescindible, ho és
sense cap mena de dubte. I no solament pels amants de l’òpera, sinó pels
aficionats al millor teatre musical en totes les seves variants: la vibrant i
intensa partitura de Gershwin, plena a vessar de melodies que han esdevingut
standars clàssics de la música popular del segle XX, sona a jazz passat pel
tamís d’una orquestra simfònica i a gospel
barrejat amb Verisme, però també
sovint a Broadway en estat pur. I aquesta partitura es
interpretada per la companya sud-africana amb apassionada intensitat, en un
espectacle que transporta l’acció original al Soweto de l’Apartheid, i que es
deixa contaminar (especialment en l’apartat coreogràfic i en el colorista
vestuari) per les pulsions rítmiques i els referent estètics de la terra on ha nascut
el muntatge. Cert que aquest mostra de vegades els seus límits i imperfeccions:
alguna veu que no acaba de sonar prou afinada ( com la de la temperamental Bess
de Nonhlanhia Yende), una certa manca d’idees en la direcció escènica
(especialment notable en fragments com ara el de l’escena del “picnic” insular, o a la d’una mal visualitzada gran
tempesta ) i en el moviment coral , una
escenografia que, malgrat la seva senzillesa, podria estar una mica millor
aprofitada del que ho està a l’hora de crear a partir d’ell espais dramàtics
diferenciats... en qualsevol cas, mancances que no impedeixen gaudir a fons de
la sensacional creació de Gershwin.
