Porgy and Bess

Òpera | Musical

informació obra



Direcció Musical:
Tim Murray (Dir Musical), Albert Horne*, Marvin Kernelle, (Dir. Cor)
Direcció:
Christine Crouse (Dir. Escena)
Escenografia:
Michael Mitchell
Il·luminació:
Kobus Rossouw
Coreografia:
Sibonakaliso Ndaba
Músics:
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Intèrprets:
22 intèrprets en escena, i Cape Town Opera Chorus
Autor:
George Gershwin
Companyia:
Cape Town Opera Company
Sinopsi:

Porgy & Bess ens situa en els barris marginals de Charlestown (Carolina del Sud), on les notes de jazz i de blues posen veu a les ànimes dels protagonistes. 

El genial George Gershwin, autor també de Rhapsody in blue i Un americà a París, ens mostra una realitat amagada de la societat nord-americana, on la pobresa i la manca d’escrúpols empenyen els protagonistes cap a la seva destrucció. D’entre tots ells, però, destaca Porgy, l’únic personatge que lluita veritablement pel que estima. Ell farà tot el possible per ajudar la Bess a redimir-se i a allunyar-se de les males companyies. 

La música en aquesta òpera és la banda sonora dels barris afroamericans, dels sentiments de marginalitat i de les segones oportunitats. Les notes de jazz, gospel i blues ens endinsen en les ànimes dels personatges per mostrar-nos la desesperació, la ràbia i, també, l’amor. L’ària Summertime, que ha estat versionada per grans artistes com Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, n’és un clar exemple.

Al juliol arriba al Liceu la producció de la Cape Town Opera Company “que ha generat onades d’admiració”, en la seva primera gira pel Regne Unit (Financial Times). És la segona òpera més representada als Estats Units en la seva història. 

Crítica: Porgy and Bess

15/07/2014

Un cim absolut de l'òpera i el teatre musical del segle XX, representat amb dignitat, força i algunes limitacions

per Ramon Oliver

Porgy i Bess, els protagonistes d’aquesta absoluta obra mestra de George Gershwin que ha sigut sovint considerada com la primera òpera genuïnament nord-americana de la història, portaven més de tres dècades sense trepitjar el Gran Teatre del Liceu ni cap altre dels nostres escenaris. I només per això, ja cal considerar tot un esdeveniment la presencia de la Cape Town Opera, la companya sud-africana que ara ens presenta el seu muntatge de l’obra; un muntatge alhora imprescindible, apassionat i imperfecte. Imprescindible, ho és sense cap mena de dubte. I no solament pels amants de l’òpera, sinó pels aficionats al millor teatre musical en totes les seves variants: la vibrant i intensa partitura de Gershwin, plena a vessar de melodies que han esdevingut standars clàssics de la música popular del segle XX, sona a jazz passat pel tamís d’una orquestra simfònica i a gospel  barrejat amb  Verisme, però també sovint  a Broadway  en estat pur. I aquesta partitura es interpretada per la companya sud-africana amb apassionada intensitat, en un espectacle que transporta l’acció original al Soweto de l’Apartheid, i que es deixa contaminar (especialment en l’apartat coreogràfic i en el colorista vestuari) per les pulsions rítmiques i els referent estètics de la terra on ha nascut el muntatge. Cert que aquest mostra de vegades els seus límits i imperfeccions: alguna veu que no acaba de sonar prou afinada ( com la de la temperamental Bess de Nonhlanhia Yende), una certa manca d’idees en la direcció escènica (especialment notable en fragments com ara el de l’escena del “picnic”  insular, o a la d’una mal visualitzada gran tempesta ) i en el moviment coral  , una escenografia que, malgrat la seva senzillesa, podria estar una mica millor aprofitada del que ho està a l’hora de crear a partir d’ell espais dramàtics diferenciats... en qualsevol cas, mancances que no impedeixen gaudir a fons de la sensacional creació de Gershwin.