Pretty

Teatre

informació obra


Traducció:
Violeta Roca
Ajudantia de direcció:
Jan Vilanova Claudín
Intèrprets:
Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona Ribas, Pau Roca
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Luis Martí
Vestuari:
Maria Armengol
So:
Txume Viader
Producció:
Sixto Paz, La Villarroel
Text:
Hugo Ball, Tristan Tzara
Sinopsi:

El món de l'Edu entra en caos quan la seva parella (la Meri) s’assabenta que ha fet un comentari, aparentment inofensiu, sobre la seva cara. Però això és només el començament: el millor amic de l'Edu, el Toni, està casat amb la millor amiga de la Meri, la Carla, i quan les coses es compliquen a la vida de la parella, els amics es troben enmig de tot plegat. L’equació emocional es complica exponencialment.

A mesura que les seves relacions s'enfonsen, els quatre amics s’enfronten a la infidelitat, la traïció i l’engany que s’ha apoderat, de sobte, de les seves vides, mentre intenten respondre a la pregunta: com d’important és ser guapa?

Aquest drama còmic de Neil LaBute confronta de manera brutal i estimulant l’actual obsessió de la societat amb l’aparença física.

Crítica: Pretty

15/05/2016

Els de Sixto Paz tornen a l'humor gras del seu "guarry men" però amb dards al mirall

per Jordi Bordes

Sixto Paz és una companyia que genera molta empatia entre el seu públic Se l'ha treballat, espectacle a espectacles, amb somriures i apretades de mans sinceres. Han fet un petit terrabastall a la forma d'entendre el teatre que equilibra una proximitat al nou espectador i, per una altra banda, narra temes que ells se'n senten compromesos. 

Poca gent deu recordar aquell desenfadadíssim i superdivertit (i també intranscendent) The guarry men show (Poliorama, 2012). Van fer molta més fortuna amb posteriors muntatges a la Sala Beckett: Si existeix, encara no ho he trobat, Pulmons, L'efecte o, molt darrerament, hISTORIA. Cal avançar que el retorn dels Sixto Paz a les sales privades té un notable relaxament en la mirada compromesa i es tornen a apropar a aquelles cançons a capella, que remetien als Follim Follam de fa unes dècades. Aquest Pretty és una peça molt ben construïda, en què els monòlegs narren la buidor i l'autoengany de tots quatre personatges però que, quan topen entre ells, hi ha molt de còmic per a l'espectador (tot i que el personatge pateixi com un drama).

Neil Labute (un autor imparable que escriu peces fosques però també d'altres que remeten més a una circusmtància però que sempre carrega de dards afilats) fa un retrat de la societat consumista i que es mou per l'aparença, la correcció i l'aparent bellesa. L'encert del text és que, com s'abordar des de prismes antagònics hi ha identificacions en els personatges, que van variant. Marilia Samper, que ja va debutar com a directora de comèdies amb Petits monstres a la Villarroel (2015), torna ara per presentar una peça àgil, amb personatges molt primaris però carregats d'una maldestra humanitat. Aquest és un treball fet amb els actors que han buscat el matís per fugir de la caricatura fàcil, de monologuista antiheroi. Promet riades de públic (siguin persones mqaues, o "normals").