Programa mixt Dresden Frankfurt Dance

informació obra



Vestuari:
Jacopo Godani
Escenografia:
Jacopo Godani
Companyia:
Dresden Frankfurt Dance Company
Intèrprets:
Iolanda Filipa Almeida, Felix Berning, Daphne Fernberger, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Emilie Nguyen, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Claudia Phlip, Carola Sicheri, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs
Composició musical:
Béla Bartók, Maurice Ravel, Ondine, Le Gibet, 48nord
Músics:
Kubus Quartett, Ruslan Bezbrozh
Autor:
Kaiseki Teatre
Dramatúrgia:
Roger Julià
Sinopsi:

Una companyia establerta entre les ciutats alemanyes de Dresden i Frankfurt s'encarrega d'obrir el festival amb les coreografies del seu director, Jacopo Godani, un artista que controla tots els aspectes dels seus espectacles, des de les coreografies al vestuari, i que fa convergir l'herència de la dansa tradicional amb el pensament contemporani. El seu és un llenguatge coreogràfic nou i vibrant que es basa en el virtuosisme i que, per tant, ofereix constants reptes físics als intèrprets. En aquesta producció, es planteja la idea de la trilogia, tant des del punt de vista coreogràfic com des de la perspectiva musical. La trilogia, formada per tres creacions abstractes, s'inicia amb Metamorphers, una peça basada en el Quartet de corda número 4 de Béla Bártok, una de les grans obres de cambra del segle XX, que, interpretada en directe per la formació suïssa Kubus Quartett, fon la partitura amb la coreografia de Godani. A Echoes from a restless soul, Godani aborda dos dels fragments del tríptic de Maurice Ravel Gaspard de la Nuit. La coreografia de Godani recorre els paisatges sonors d’Ondine i Le Gibet, interpretats en directe per Ruslan Bezbrozh, un intèrpret de primera línia en el panorama internacional que és també pianista de la Dresden Frankfurt Dance Company. Finalment, tancarà la funció Moto Perpetu, una peça de gran fisicalitat i precisió matemàtica que parteix d'una matriu neoclàssica per evolucionar cap a formes contemporànies al so dels ritmes electrònics de la formació 48nord (Ulrich Müller i Siegfried Rössert).

Autor de coreografies per a companyies del prestigi de la Nederlands Dans Theater, el Royal Ballet Covent Garden o la Companyia Nacional de Dansa, Jacopo Godani té una especial relació amb la companyia IT Dansa, que ha contribuït especialment a donar a conèixer les seves creacions entre el públic barceloní.


Crítica: Programa mixt Dresden Frankfurt Dance

02/07/2017

Virtuosisme i sensualitat

per Montse Otzet

Si l’actuació que ha ofert a la inauguració del festival Grec  la companyia successora de l’ex Ballet de Frankfurt de William Forsythe s’hagués de resumir en dues paraules, aquestes serien: virtuosisme i sensualitat. Qualificatius que destaquen del llenguatge coreogràfic de Jacopo Godani, l’actual director i ex solista del Ballet de Frankfurt en l’època del prestigiós Forsythe.

Del Godani coreògraf poc en sabíem a excepció de la petita peça, Monocroma ocult, que va crear per IT Dansa i que es va presentar a la temporada de dansa de la Caixa de Terrasa l’any 1999. Els anys transcorreguts han permès que l’artista italià s’afermés com coreògraf a l’extrem de ser considerat com una de les propostes més suggerents d’avui en dia.

Godani ha mamat durant anys l’estil Forsythe però, després de passar-lo per la batedora personal, poc en queda del segell forsythia, excepte la presència de les sabatilles de punta que en els peus de les ballarines de l’actual companyia assoleixen un virtuosisme que talla la respiració.

El llenguatge coreogràfic de Jacopo Godani es basa en una constant convulsió i ondulació dels cossos; d’uns cossos coberts per unes simples i sensuals transparències que deixen al descobert les perfeccions físiques i les dificultats tècniques, amb tot el risc que això comporta i que els joves ballarins superen amb escreix.

La companyia ha presentat un programa mixt en el qual Godani no signa tan sols la coreografia sinó que també és el responsable del vestuari, il·luminació i escenografia, elements aquests dos últims que han estat ajustats a les exigències pròpies d’un espai a l’aire lliure.  

Veient les tres peces, s’observa la sensibilitat que té el creador italià a l’hora de seleccionar les músiques, unes composicions que aporten equilibri a unes coreografies que sense l’acompanyament musical podrien caure en una mecànica fredor.

La interpretació en directe de les composicions musicals ajuda a pujar el nivell emocional,  i més quan són executades per uns excel·lents intèrprets com són el quartet suís Kubus Quartett que delecten amb la interpretació del Quartet de corda número 4 de Bartók en l’obra Metamorphers, o pel notable pianista Ruslan Bezbrozh que acompanya als ballarins en la peça Echoes from a restless soul  interpretant Ondine i Le Gibet, dos poemes musicals de Gaspard de la Nuit de Ravel.

L’obra que tanca la funció, Moto Perpetuo és de traca i mocador.  No tan sols per la descomunal i fascinant música de Ulrich Müller i Siegfried Rössert, a base d’efectes electrònics, sinó que també, per la composició coreogràfica. A diferència de les dues peces anteriors, en aquesta proposta hi ha més espai per la tècnica neoclàssica, i el fet de fusionar-se amb l’estil ondulant i convulsiu citat, dóna un resultat explosiu i fascinant.