Quan els crancs portin talons

Circ

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Trapezi 2019
Itineraris recomana
Companyia:
Domichovsky
Intèrprets:
Álvaro Guerrero Cruz
Sinopsi:

Àngel i Bàrbara, conductors d’aquesta acció performativa, ens expliquen un conte; un conte basat en fets reals sobre una parella que fa més de trenta anys va començar a fer circ creient poder trobar la seva llibertat i canviar el món. El món però, també els canvià a ells. La seva reflexió sobre aquest món és a través del seu llenguatge, el circ.

Amb una reinterpretació de la relació amb l’objecte, els fuets, ganivets, pals, acrobàcies i pallassos, desplacen el centralisme humà cap al punt de vista de l’objecte sobre el món; amb una visió posthumanista, els elements ens parlen des de les seves entranyes. A través de la Bàrbara i de l’Àngel descobrirem com aquesta parella que ens ha cedit els seus fets –el seu arxiu audiovisual inèdit!– es qüestionen a ells mateixos i qüestionen l’establert.

Fan l’exercici de descompondre la seva trajectòria circense com si de crancs es tractés. Revisiten el seu passat i proposen una visió de futur oberta i esperançadora. El seu motor és la poesia i la recerca de la bellesa. En definitiva, qüestionen la bestiesa humana.


Crítica: Quan els crancs portin talons

11/05/2019

Conjugar harmònicament el cos en el temps

per Jordi Bordes

Escarlata Circus estrena el seu darrer treball al Teatre Fortuny,dins del festival que ells van dirigir des del 1997 al 2020. És una peça que fan divertida nostàlgia dels seus més de 30 anys de carrera. Que es reconeixen en uns cossos ben diferents i que ja no procuren l’acrobàcia sobre una cadena fluixa, si no que prefereixen fer un mà a mà, arrossegant-se per terra. És una peça que beu dels seu univers d’art pobre, d’aparells sonors i estètics que evoquen a altres dècades i que es completa amb gravacions d’aquells anys. Els dos artistes juguen amb els caràcter dels personatges de CorroC, entre l’orgull de qui ha dedicat tota una vida a ser artista i la ingenuïtat del qui vol dedicar-li tota la que li queda.

Són d’una tendresa estranya, que sap connectar amb el públic, fer-lo participar enriolat i que aplaudeix commogut per alguns dels quadres, siguin memorialístics o d’una lletjor preciosa. En alguns dels vídeos ensenyen com assajaven en un descampat, només acompanyat per uns ulls curiosos d’uns nens. Com si fos l’única atracció interessant en aquell capvespre d’estiu.  El fuet, els ganivets, l’equilibri són elements que, com l’ànsia de ser domador o de volar, els han acompanyat durant tres dècades. El seu cos continua conjugant en present. Ara el treball gimnasta, d'entrenament ha passat a un segon terme. Hi ha la força, però sobretot són cossos que tenen memòria i que han après a estimar. Destil·len les rèpliques no els preocupa gaire que les transicions s'encalin amb els cigrons crus escampats per l'escena o els avions de paper. Els crancs són tossuts i algun dia aconseguiran mantenir l'equilibri dalt de sabates de talons. Caminant endavant o enrere però fent equilibri. Així és el circ d'esquerdes emocionals d'Escarlata Circus, que venç com les ones calmades van engolint la platja quan puja la marea. Obviant l'angúnia que el temps és finit. Vivint en l'infinit d'un art maldestre però ben propi i acollidor.