Qui som?

Circ

informació obra


Companyia:
Baró d'evel
Sinopsi:

El grup, l’individu i l’espai. Primera part d’un nou tríptic de la companyia catalanofrancesa, una obra grupal i sobre el grup a la qual seguiran un espectacle en solitari i una instal·lació plàstica.

Primera part d’un tríptic en el qual la ceràmica és, alhora, el material i el gest d’una investigació sobre els mons en construcció de la companyia, un viatge entre les maneres de creure i de fer junts d’aquest col·lectiu escènic. Qui som? fa una aposta: que el somni és un poder explorador i transformador, una força imaginària que desborda cada persona per connectar-la amb altres presències, una manera d’orientar-se en viatges obscurs i en països secrets. A l’argila. En plàstic. Entre els residus i l’eternitat.

“Els nostres mons interiors, els nostres territoris íntims són el caldo de cultiu dels paisatges socials del futur”, explica Camille Decourtye, el cinquanta per cent de la companyia. En aquest espectacle, ells busquen destacar allò que manté l’alegria, les ganes, allò que es resisteix i que canta i balla en nosaltres.

Baró d’evel són creadors d’unes cerimònies escèniques que convoquen arts diverses a participar en una conversa esquitxada d’imatges suggeridores. El moviment, la musicalitat, la concepció de l’espai i la recerca plàstica conflueixen en la unió d’aquests dos creadors i intèrprets. Una és Camille Decourtye, francesa, i l’altre és Blaï Mateu Trias, barceloní. Sempre busquen nous espais de joc i aporten al moviment una musicalitat i un ritme especials. Junts han creat, entre molts més, espectacles com Bestias (2015) i el díptic Là, sur la falaise (2018-2019).

Qui som?, un espectacle amb coproductors internacionals on hi ha una bona part d’intèrprets i creadors catalans, serà la primera part d’un tríptic, una obra grupal i sobre el grup a la qual seguirà l’espectacle en solitari Qui soc?. La trilogia es tancarà amb una instal·lació plàstica de fang cuit, On som?, que farà servir l’artesania per dur-nos a fer un viatge sonor.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Qui som?

28/07/2024

Som tranquils i sorpresius

per Jordi Bordes

Qui som? Es pregunta la gent de Baró d'Evel. S'ho pregunten entre gerros de ceràmica assecant-se en petits pedestals. Mentre patinen com una coral que vol ser honorable, però que els toca jugar el rol dels antiherois. Ho fan a l'escenari on ells van obrir el Grec de la pandèmia amb unprovocador A tocar! Ara, les seves tres funcions de la companyia qu direigeixen Camille Decourtye i Blai Mateu han tancat l'etapa de Cesc Casadesús a la direcció del Grec dels darrers vuit anys.

Són uns humans que es deixen empènyer per la providència. O ho fan veure. Blai i Camille (amb la filla i la mascota que fan de metrònom vitals) són un pal de paller conciliador, que marca el to i el ritme, sovint calmat, i que donen l'opció a què cadascú pugui expressar la seva individualitat dins del col·lectiu. Està clar que accepten l'altre i que miren de construir una comunitat suau. Saben que estan en un entorn molt poc acollidor, quasi violents, entre la necessitat i la protecció del que tem perdre privilegis. La marea escup cossos morts. Plàstics del capitalisme embruten, ofeguen, envaeixen per milers d'anys. Baró d'Evel juga amb el cant, amb el moviment, amb puntual acrobàcia i amb un humor fresc, tendre, blanc insubornable.

No els cal narrar un argument, només bastir en coherència colors i ànimes. Normalment, amb una calma que no s'adiu a les presses de les societats occidentals. Rebaixar el ritme i deixar-se persuadir és balsàmic. Però cal cedir-los el pedal de l'accelerador. Ho fan en clau de duet a Là, amb un cert tos agònic a Falaise. Jugant l'animalitat a Bèsties. Aquest Qui som? darrere de la seva acceptada imperfecció hi ha un cant de revolta militant. És lloable i còmic alçar els braços i no tirar la tovallola enlloc. Però potser, si s'ha de trobar un però, n'hi ha prou en convocar tothom a seguir la cercavila guerrera. No cal desgranar els motius. La militància, a l'escena, sona entre doctrinària i reiterativa. No cal. No els cal. No ens cal, si també entrem dins de l'equació del Qui som? Ens enamora la calma, ens exalten les sorpreses.