Range in between

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Un feix de làser talla el cel des del pati de la Casa Soler i Palet. Es tracta d’una espectacular instal·lació de Jou Serra que relaciona llum, gènere i cos. Més enllà de la potència física de la peça, val la pena fixar-se en la recerca que la sustenta: una recerca que ha portat en Jou fins a l’Edat Mitjana i al Renaixement per descobrir que la llum i el gènere estan molt més lligats del que sembla.

La representació del món és una invenció. No hi ha una única manera de veure’l ni de representar-lo, i la perspectiva pictòrica que avui ens sembla la manera més natural d’entendre l’espai hauria estat totalment incomprensible per a una observadora medieval. De fet, el gran invent del Renaixement (o la gran estafa, segons com es miri) va ser el punt de vista únic (oblideu-vos del “segons com es miri”, només hi ha una manera correcta de mirar). Totes les creacions òptiques que comencen a fer furor al Renaixement (la perspectiva, les lupes, i moltes altres tecnologies) no només es basen en un punt de vista únic, sinó en un sol ull, una sola idea. La realitat renaixentista és o ciclòpia o guenya.

Però quan la llum, aparentment blanca, toca una matèria que la fa dividir, apareixen totes les freqüències que la contenen i que se’ns fan visibles a través del color, com l’arc de sant Martí. El fenomen de la difracció ens ajuda a entendre com, igual que la llum, el gènere és un invent naturalitzat, i que la realitat del cos i la matèria és molt més que binària o monoscòpica. A base d’estar infrarrepresentat, tot aquest espai intermedi acaba sent inimaginable. I és des d’aquí d’on neix Range in between, del desig de representar allò que sovint s’ha pensat (i s’ha dit) que no podia existir.

El mitjà escollit per en Jou és la llum concentrada d’un làser, un cos de llum que acaricia una superfície i balla damunt seu. Tal com Nilo Gallego s’endinsa en la fisiologia auditiva per entendre el so, en Jou s’aproxima a l’ull com a tecnologia per ampliar les possibilita

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Range in between

02/10/2024

Reflexions en les refraccions

per Jordi Bordes

A l'estaticisme de Moat III i Selva coragem, Jou Serra proposa un element dinàmic gràcies a la projecció d'un llum làser que rebota des d'un punt elevat central a una superfície de múltiples pells que proporcionen una desconstrucció de la llum interminable. Situat al pati de la casa Soler i Palet, les llums projecten llums cap al cel, tenyint les branques dels arbres del seu perímetre. És un programari tancat, però que, acompanyat d'un so insistent, sembla infinit. També ho és el seu punt de vista perquè la disposició permet veure-ho a mitjana altura de la terrassa, o bé, a peu pla, del jardí envoltant l'estructura que multiplica els efectes amb la boira que escupen, periòdicament, les màquines de fum des dels quatre angles de l'element.

No hi ha trama, ni personatge. Però el joc de llums i so ambienta un espai mig clandestí en una mena de rave (Crowd) i un temps que s'esllangueix, ara en forma de llum que escombra, ara en llum que es descompon pel pas d'un prisma. Interessant, suggerent.