Rare birds

Dansa

informació obra


Autoria:
Arno Ferrera, Mika Lafforgue, Sergi Pares, Frédéri Vernier, Spela Vodeb, Nathalie Papin
Intèrprets:
Arno Ferrera, Mika Lafforgue, Sergi Pares, Frédéri Vernier, Spela Vodeb
Direcció:
Alexandre Fray
So:
Jan Benz, Steffen Lohrey
Il·luminació:
Florent Blanchon
Vestuari:
Jennifer Defays
Companyia:
Un Loup pour l'Homme, Compagnie des Lucioles
Sinopsi:

Sis acròbates intenten mantenir-se en un estat de desequilibri permanent.
Agrupen els cossos, s’enganxen pels braços i les cames, busquen formes curioses, procuren tendir cap a la inestabilitat. Ho intenten, fracassen, i tornen a començar. Els cicles es repeteixen. Proven d’arribar encara més lluny, de fer-ho encara més complex, de fer-ho més estrany potser… Es beneficien dels obstacles. Usen les seves capacitats per transformar-los i apropiar-se’n. Tota pretensió de conservar una estabilitat es il·lusòria. L’única cosa permanent és el canvi. Pels acròbates de Rare birds no es tracta d’assolir el punt d’equilibri ni de crear figures, sinó de buscar una evolució del moviment. Transformar-se constantment, cercar formes d’expressivitat que no tinguin res a veure amb l’espectacularitat.L’acròbata es un ésser que s’adapta. No li importa guanyar o perdre, sinó perdurar. En certa manera, seguir jugant.

Finalista a espectacle de dansa internacional. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Rare birds

03/05/2019

Poesia sobre talons

per Clàudia Brufau

Vet aquí una vegada una nit freda i humida d’abril a la plaça de Braus d’Olot sis acròbates es va transformar en uns ocells estranys. A la bellesa magnètica d’aquest espai circular s’hi va sumar l’experiència d’un espectacle extraordinari de la companyia francesa Un loup pour l’homme Rare Birds, creat i interpretat per Alexandre Fray, Arno Ferrera, Mika Lafforgue, Sergi Pares, Frédéri Vernier i Spela Vodeb. Senzillesa màxima al servei de l’empatia més profunda.

Un acròbata camina sobre els talons i els flexors d’una altre de més alt. La comesa sembla senzilla i poc ambiciosa. Entre el públic quatre acròbates més de mides diverses els observen divertits –un d’ells és una noia. A mesura que la comesa es complica, s’incorporen més acròbates a la pista. Els més alts i forts es converteixen en les xanques o les crosses dels més menuts i d’un caminar pesant, les cames dels àgils passen a córrer a grans gambades com si de cop i volta es convertissin en elefants voladors.

Rare birds construeix i destrueix una arquitectura efímera eloqüent. En aquest teixit coreogràfic l’esforç dels acròbates i els errors dels acròbates s’incorpora deliciosament. Cadascun d’ells abraçada l’error i el recondueix amb un somriure.

Silenci expectant, un espai sonor que recalca la persistència dels sis artistes, intercanvi de mirades entre ells i amb el públic. Rare birds és una experiència immersiva total, vital. Ens fa viure el present segon per segon i respirar en col·lectivitat. Entre obstacle i obstacle de la comesa, també apareix una mena de micro-comèdia com quan un portor s’entesta a fer d’àgil o a la inversa. Les emocions es solapen: ens pot caure una llagrimeta per la bellesa de la imatge en primer pla i alhora riure de la tossuderia absurda d’un altre artista en segon.

En grup i individualment Alexandre Fray, Arno Ferrera, Mika Lafforgue, Sergi Pares, Frédéri Vernier i Spela Vodeb es guanyen a tots i cadascun dels espectadors. Rare birds ens fa volar, ens retorna al gest més senzill al final de tot, un primer contacte físic que ho resumeix tot: la confiança, l'escolta amb i cap a l’altre. Pura tendresa.