Re-. Gandia/ Martorell/Romaní

Dansa | Nous formats

informació obra



Sinopsi:

RE- és una provocació en escena per reflexionar a partir de la tradició i, si es pot, recodificar-la per imaginar la tradició del futur. Hi trobarem elements descontextualitzats de la dansa barroca i antiga de la mà d’Anna Romaní, la creació sonora mitjançant sensors de moviment i síntesi sonora de Carlos Martorell i la recodificació dels instruments tradicionals d’Adrià Grandia.

Crítica: Re-. Gandia/ Martorell/Romaní

13/10/2022

Un condiment necessari però insuficient, encara

per Jordi Bordes

El duet Adrià Grandia i Carlos Martorell ja van convidar a una immersiva i intimíssima sessió musical a l'església de l'Escola Pia, a Fira Tàrrega 2021 (Acte de fe). El treball i les audiovisuals no proporcionaven fil prou clar amb el que l'espectador pogués deixar-se anar i, més enllà de la peripècia tècnica (que s'intueix de molta recerca) hi hagués una connexió. En aquest sentit, potser seria interessant revisar els treballs de Marcel·lí Antúnez (Protomembrana, Epidèrmia) en què també indaga a l'escenari amb l'exploració visual i sonora. O cnvertir aquestes indagacions en instal·lacions sonores com les de Cabosanroque (No em va fer Joan Brossa, Bestiari).

Ara , en aquest Re- se suma al duet Grandia/ Martorell la coreografia de la ballarina (especialista en el Barroc) Anna Romaní. Dins d'un espai escènic suggerent, el cos (primer són només ombres) en moviment facilita una certa identificació. Els tres intèrprets s'escolten per anar desenvolupant cada unb dels objectius artístics previstos però falta que construeixin en conjunt. Aquell espai que tenia tant de pes i que podria ajudar-los a confluiir acaba sent obviat al fons. De les formes arrodonides per una mena de funda (que pot recordar un para-sol a mig obrir o una tenda de campanya complexa) es passa a una esctructura angulosa, que pot signficar el perill de la ferida, en caure la tela. Però no hi ha cap raó dramatúrgica que emparenti la invrstigacio sonora, els aplicatius tecnològics i una dansa que va guanyant velocitat i desplaçaments però que no s'adiu (o no se li veu) a una raó concreta. Hi ha treball. Però és obscur. Potser aquesta és la intenció de l'obra, navegar per la penombra, però llavors cal advertir´ho per saber transitar per la proposta activament.