Refugi a les Rocoses

informació obra



Autoria:
Laura Freijo
Direcció:
Laura Freijo
Intèrprets:
Gemma Deusedas, Cristina Gámiz Caurin, Àngels Sánchez, Sergi Cervera
Ajudantia de direcció:
Maria Aragó, Elisa Lein
Escenografia:
Anaïs Roca
So:
Alejandro Parra
Vestuari:
Eugenia Gusmerini
Il·luminació:
Lluís Serra
Producció:
Anima Tosca, Bohemia’s Produccions, La KORBATA
Sinopsi:

Tres amigues celebren el 40 aniversari d’una d’elles a un refugi a les Rocoses en ple hivern. En arribar al refugi es queden incomunicades per un allau de neu. A sobre, l’amenaça del Carnisser de les Olimpíades, el psicòpata assassí que setge la zona esquarterant i violant dones, amenaça la seva trencadissa estabilitat. I per acabar-ho d’adobar, el que havia de ser una celebració íntima entre amigues, resulta envaïda per l’aparició d’un quart personatge en discòrdia.La desventura no ha fet més que començar...

Humor, intriga i amor incondicional per a una comèdia bruta plena de moments sorprenents, impossibles i absolutament hilarants.

Crítica: Refugi a les Rocoses

20/03/2014

COMEDIA NEGRA, NEURÒTICA i TENDRA

per Ferran Baile

Una comèdia divertida, amb moments hilarants i d´altres inquietants, amb suspens i amb un assassí. Humor àcid i humor negre, amb tres dones de mitja edat cercant desesperadament la felicitat, aïllades per una tempesta dins d´un refugi en mig de les muntanyes (situació Agatha Christie), pràcticament sense menjar i amb el neguit d´un violador i assassí perdut per la zona, amb el terror de trobar-lo dins de la casa, amb la conseqüència d´un assassinat i la necessitat de des-fer-se del cadàver i amb un “happy-end”, que certament no ho és tant i on cadascú acaba sent o no, el que semblava.

Una comèdia lleugera, divertida i amb un to agre-dolç en aquesta recerca angoixada de la felicitat a l´edat en que la joventut ja es va marxant i un-a es troba en el que és i potser no li agrada massa i no sap com canviar. 

Laura Freijo sap amanir la història amb uns diàlegs àgils, sorpreses continues i amb un bon ritme argumental que potser es rellentint-se un xic, sols un xic, al final. Ben Interpretat per Gemma Deusedas, Cristina Gámiz Caurin i Àngels Sánchez, donant vida a les tres protagonistes i d´un inquietant Sergi Cervera, creant la disbauxa i precipitant el sagnant desenllaç.

No he aconseguit comprobar-ho, però penso que el títol d´aquesta obra ret un homenatge al gran mestre teatral José Sanchis Sinesterra i la seva obra Perdida en los Apalaches. Si els Apalaches estan a la part est d´Estats Units, les muntanyes Rocoses o Rucalloses, que abarquen 4.800 kilòmetres i van de Nuevo Mexico a Canada, són a la part Oest i en concret ella les ubica a la zona que és dins de l´estat de Colorado. 

Laura Freijo a qui podeu veure en directe amb el seu monòleg  Soy lo que estais buscando, en el Teatre Gaudí, és una interessant i molt personal dramaturga-escriptora-periodista-pensadora i poeta que en el terreny teatral ha estrenat Massa tard per ser pessimista, amb Susanna Barranco, estrenada a la Nau Ivanow l´any passat i El rap de Lady M (finalista Premi UNNIM 2011). També La candidata i Perdona la locura. Ha escrit peces dramàtiques per a la ràdio (COM radio, Ona Catalana, CATRàdio). Ha dirigit o co-dirigit : Todas esas chicas, Geminianas, La candidata i Com peix a la gàbia i diverses lectures dramatitzades. És col.laboradora important del Projecte Vaca. Dona cursos de dramaturgia, Ficcionado. Te pendents d´estrena : Te enrollarias con Woody Allen?, Düsseldorf  i les seves divertides Pensapoesias. www.laurafreijo.com

 

Gemma Deusedas. Forma part de la companyia resident del Teatre Alemeria, des de fa quatre anys havent intervingut en cinc muntatges dels que destaquem el premiat El casament dels petits burgesos (Bertolt Brecht) i Invasió subtil i altres contes (Pere Calders). A televisió a col.laborat a Polonia (imitava entre d´altres a Consol Tura) i en petites intervencions a diverses sèries.  

Cristina Gàmiz Caurin. Ha treballat en diversos muntatges dels que destaquem, Carwash de Marc Rosich, Stokölm de John Osborne i dirigida per Marc Martinez, L´Ultim quadern de Shakespeare, dirigida per Ramón Simó y Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat. Al cinema la podem veure en 3 dies amb la familia de Mar Coll, No quiero la noche d´Elena Trapé i A pleno sol, de Andrea Jaurrieta. També ha intervingut a les sèries televisives,  Jet Lag i Infidels

Àngels Sanchez. Té una llarga trajectòria, havent intervingut entre d´altres muntatges a Santa Joana dels escorxadors i Juli Cèsar (dirigides per Alex Rigola), La poesia dels assessins i Una habitació a l´Antartida (dirigides per Pau Miró), El mercader, Leonci i Lena i Les Troianes (dirigides per Pep Pla) i Liliom (dirigida per Carlota Subiròs). Ha protagonitzat a TV3, Nissaga : la herència i ha participat a Plats bruts. En cinema la podem veure a El viaje de Arián, d´Eduard Bosch i a Amic amat, de Ventura Pons. És cantant als cors Esclat Gospel Singers i Barcelona Gospel-Messengers-Taller de Músics.

Sergi Cervera. L´hem pogut veure recentment al Teatre Almeria, a Equilibristes. Altres espectacles en els que ha participat són : Espiritus vivos, personas muertas, El hombre de la mesa de al lado, Tje Impro-show i The Hollywood Second City, Good Night Withney!. A cinema el podem veure a la pel.lícula Marhaba. Ha intervingut en les sèries televisives Hospital central i Barcelona, ciutat neutral. Ha col.laborat i col.labora com a actor còmic a programes de ràdio de RNE, Onda Cero i la Cope.