Espectacle de dansa-teatre visual per a tots els públics que adapta per a sala els solos de carrer “El somriure del nàufrag” i “Barco de arena”. Un vagabund que viu al carrer inventa la seva vida i somia tornar al món el seu sentit i la seva bellesa. La Claire ho assumeix com un repte artístic i humà que la porta a voler compartir amb el públic emocions autèntiques i veritables moments de màgia teatral, a intentar traçar el camí més curt entre l’ànima i el gest.
Si hom diu, quan de sobte es fa el silenci, que ha passat un àngel, en l'espectacle Refugiada poètica s'hi està una hora passant. L'àngel és Claire Ducreux, una ballarina aèria que combina l'acrobàcia amb el teatre gestual, el mim, el clown, l'humor i la tendresa més pregona. La seva veritat és fonda com un afrau i l'espectador no dubta a voler abocar-s'hi sense recels. La seva mirada riallera i espurnejant, el seu somriure obert, sense artificis ni ornaments, el seu gest precís, intens, humil cor-roba al més pintat. De vegades retira a Marta Carrasco: el moviment trencallós, la fragilitat gestual, el company escultòric de guix (Blanc d'ombra)... d'altres té una irresistible semblança amb Geraldine Chaplin. Esprimatxada, subtil, afuada i amb aquella mirada torbadora, plena de llum i irisacions siderals. Claire Ducreux, que ja havíem admirat fa anys en tàndem amb Leandre, ara ens rendeix amb aquest solo que creix i s'engrandeix i que no renuncia a incorporar espectadors a escena, amb una calidesa que et desarma. Feu-ne la prova.