Return to absence

Dansa

informació obra


Coreografia:
Andrés Corchero, Oguri, Morleigh Steinberg
Intèrprets:
Oguri, Andrés Corchero, Boaz Barkan
Composició musical:
Feltlike i Paul Chavez
So:
Feltlike i Paul Chavez
Escenografia:
Oguri, Morleigh Steinberg, Moses Hacmon
Vestuari:
Grace O’Hara, Morleigh Steinberg
Il·luminació:
Morleigh Steinberg
Producció:
Arcane Collective
Autoria:
Cesc Gelabert, Valère Novarina
Sinopsi:

L'any 2011, els ballarins Morleigh Steinberg i Oguri van fundar a Califòrnia Arcane Collective, una companyia que posa en comú la feina d'artistes amb experiències diverses i busca eixamplar els límits de la dansa contemporània.

Ara col·laboren amb un ballarí establert a Catalunya, Andrés Corchero, i un altre de resident a Dinamarca, Boaz Barkan, per convertir en dansa el món literari de Samuel Beckett i, més concretament, la que el mateix autor irlandès considerava la seva obra més notable: la trilogia formada per Molloy (1951), Malone mor (1951) i L'innominable (1953). Amb aquest material creen un llenguatge tan abstracte i pur com el que Beckett fa emergir amb les paraules i, a base d'unes imatges poderoses i emocionants, componen un retrat íntim de la humanitat on conviuen l'absurd i la comèdia. 

"…has de continuar, no puc continuar, continuaré”
L’innominable, de Samuel Beckett

Crítica: Return to absence

03/07/2016

Beckett en moviment

per Montse Otzet

L’obra de Samuel Beckett pot ser moltes coses menys planera i divertida. Això mateix és el que succeeix amb Return to Absence, un muntatge d’Arcane Collective inspirat en  l’obra de l’escriptor irlandès, concretament en La Trilogia, considerada la seva obra més important no dramàtica i que està composta per Molloy, Malone mor i L’innominable, novel·les escrites entre els anys 1946 i 1950.

L’essència dels seus protagonistes, Molloy un vagabund  i  Moran un detectiu privat, segurament estan en al fons del muntatge teatral si bé allò que es presencia en escena és un seguit de fragments que s’encavalquen sense tenir un sentit èxplicit i evident, però que arriben plens d’una poesia visual que en determinats moments emociona, mentre que d’altres arriba a inquietar.

A través dels seus cossos i d’un llenguatge on el gest de la dansa butoh té molt a dir, Andrés Corchero, Oguri i Boaz Barkan emprenen un viatge per les emocions i vivències dels protagonistes de Beckett, un trajecte abstracte que succeeix a diferents ritmes però que té molta cura tant del petit gest com d’accions més maximitzades.

En solitari o en grup,  els tres homes utilitzen objectes tangibles i mundans com poden ser unes llargues i amples gavardines, uns barrets, unes sabates o unes cadires de fusta amb la intenció de donar dimensió a un contingut complex i un xic allargassat, si bé coherent i honest en el seu discurs.  

A part de la interpretació, un dels elements més notables del muntatge són l’escenografia i la il·luminació, factors que de forma molt suggestiva ens conviden a endinsar-nos  en un món abstracte en el qual les paraules han esdevingut moviment.