Els targarins i targarines ja deuen estar acostumats al fet que, durant la Fira, pels seus carrers hi passin les coses més estrambòtiques. Aquest any, una de les rareses que s'hi ha pogut veure és un degoteig de persones soles, equipades amb auriculars, caminant cap endarrere per diversos espais del poble. Aquesta acció, tan senzilla i alhora tan complexa, és la base de l'experiència que planteja Johannes Bellinkx, una proposta molt particular que s'ha de viure per acabar d'entendre.
Quan en la teva vida diària camines cap endavant, el primer que veus és una estructura espacial petita i llunyana. Això et dona una idea general de cap a on et dirigeixes i, si decideixes avançar, n'aniràs descobrint els detalls. Caminant cap endarrere, l'ordre és invers: esbosses detalls grans i sense context i no reconeixes l'espai global fins que ja hi estàs transitant. L'exercici requereix la mateixa confiança que quan et tires cap endarrere esperant que algú altre et sostingui. I això és precisament el que fa la peça: sostenir-te. El recorregut el fas per un circuit marcat i senyalitzat, amb indicacions senzilles que se t'expliquen abans de començar. En els punts més crítics, persones de suport t'ajuden a travessar el carrer. Mans anònimes que notes a l'esquena i a qui, un cop més, no veus fins que ja t'han deixat a l'espai segur.
Una de les coses més boniques del recorregut és que circules per la ciutat, tant pels seus carrers com pels seus edificis, entrant en contacte amb el curs de vida. La gent et mira, alguns amb curiositat, altres amb un somriure còmplice si ja saben de què el va tema. Pel que fa als auriculars, a Bellinkx no li calen les paraules. Una barreja de sons quotidians i música complementen la visió i intensifiquen els llocs físics per on passes. Els espais sonors estan adequats a cada zona a través d'un sistema de bluetooth, de manera que cada persona pot viure l'experiència al seu ritme, sense temps marcats. Una altra conseqüència del ritme personal és que, tot i que la sortida és individual, al llarg del recorregut pots veure de lluny (o de prop) a les espectadores que han sortit darrere teu. Una visió llunyana d'aquells llocs que tu ja has transitat, d'aquells dubtes que tu ja has superat i d'aquella ajuda que tu ja has rebut.
El conjunt és una experiència curiosa, diferent i amb diverses sorpreses. Una vivència simpàtica que et deixa un bon sabor de boca (en alguns casos potser amb un lleuger mareig). Quan acaba, recuperes la seguretat de tornar a mirar endavant: ara ja et vals per tu mateixa, però alhora ja no tens la xarxa protectora que et guiava. Ara tornes a controlar cap a on et dirigeixes, però ja no tens aquesta nova manera de passar pels espais. Continues caminant cap endavant, però més atenta a les moltes altres fórmules per descobrir i redescobrir el que t'envolta.
