Una hora caminant enrere pels carrers de Tàrrega. La insòlita proposta del creador belga Johannes Bellinkx, establert a Amsterdam, suposa un repte per als participants i per a la companyia, que ha de vetllar per la seva seguretat. Els participants surten esglaonats, separats per uns pocs minuts, i han de seguir una ruta senyalitzada amb una línia blanca sobre el terra, que adverteix de rampes, escales i encreuaments. Hi ha pujades, baixades, girs, i al llarg de tot el recorregut compten amb el necessari suport de personal que els ajuda a travessar els carrers i la via del tren. Un deu per a l’ organització. Mai han hagut de lamentar cap incident ressenyable, asseguren des de la companyia, i això que l'imprevisible aguaita a cada pas, com que et facis un cop amb la porta d'un cotxe que s'obre just quan passes. Hi ha també qui pateix algun petit mareig, comprensible atesa la rebolcada de sentits i hàbits d'aquesta inèdita experiència física, absolutament recomanable.
El caminant s'endinsa en allò inesperat, desconegut, acompanyat d'una audioguia amb música i veus recreant l'atmosfera d'una jornada habitual a l'escola d'art, l'escola bressol i l'església que es visiten durant el recorregut. Una immersió on tots els sentits s'aguditzen i que ens descobreix un món al revés, amb l'espai dibuixant-se pas a pas. L'horitzó s'allunya, en lloc de l'habitual aproximació, i sentim una vulnerabilitat davant del que és desconegut similar a l'experimentada en peces que han proposat recorreguts a cegues.
El participant va guanyant confiança i estabilitat a mesura que avança la marxa i es va adaptant al repte. El passat, present i futur conflueixen en una mateixa i nova mirada que s'adona i concentra en coses que abans havia ignorat. Una forma insòlita de relacionar-se amb l'entorn que abraça a cada pas la sorpresa i que desperta la curiositat i estranyesa de la gent que veu passar o ha d'esquivar els participants. Més d'un ha de pensar “què fa aquesta boja!”, per més curtits que hi siguin els veïns i el públic de Tàrrega en les extravagàncies més grans. El recorregut finalitza amb un moment de relax meravellós al parc de Sant Eloi.
Johannes Bellinkx explica que el seu treball parteix d'una tesi del psicòleg Donald Hoffmann. El nostre cervell ha evolucionat d'una manera que se centra en el contrast: blanc-negre, gran-petit, llum-foscor... Com més gran és la distinció, més polaritzada és la imatge i més gran és l'impacte. Per entendre el món al voltant, necessitem diferenciació, planteja Hoffmann. Amb 'Reverse' i altres dels seus projectes, Bellinkx busca que la gent experimenti allò que veu més enllà d'aquestes limitacions: crear un espai per a una nova i més dinàmica i àmplia perspectiva.
