Reverse us ofereix l’oportunitat de posar a prova la gosadia i capacitat de confiança amb una experiència ben interessant. La companyia Johannes Bellinkx repta el públic a recórrer un circuit senyalitzat caminant marxa enrere durant, aproximadament, una hora. La cosa no va d’arribar el primer –de fet, cadascú avança al seu ritme i els més prudents cedeixen amablement el pas als qui, sense saber-ho, els segueixen d’esquena–, sinó d’explorar les sensacions físiques i mentals que provoca desplaçar-se al revés.
En primer lloc, just després d’un aprenentatge express, cal cenyir-se a les indicacions marcades al terra segons les quals cal caminar en línia recta, girar a un o altre costat o parar una mica més d’atenció perquè apareixerà un obstacle. En les interseccions –algunes (!)–, la companyia té la bona fe d’acompanyar-te presencialment gràcies a un regiment de voluntaris i voluntàries que et toquen dolçament l’espatlla per fer-te saber que són allà i que creuaràs el carrer –tot un detall quan es tracta de la via del tren, com va ser el cas a FiraTàrrega.
Poca estona després de processar el nou mètode circulatori a mode de cranc amb el conseqüent canvi integral de perspectiva (les coses no s’apropen, s’allunyen), es manifesta el segon efecte de l’aventura: un exponencial carregament a les cames pel fet de treballar diferentment els músculs. Ningú en queda exempt per gens habituat. I a partir d’aquí s’hi van sumant sensacions ja més personals com ara cert mareig o, potser, les ganes de controlar aquest “deixar-se portar” en un rumb i destí desconeguts.
Per acabar, Johannes Bellinkx afegeix a tot això un ingredient més: uns auriculars que, gràcies a un sistema de bluetooth, recreen al moment precís l’ambient sonor dels espais que es travessen. Així, és cabdal la tria de les localitzacions (a Tàrrega ens vam endur més d’una sorpresa). Sobta el contrast del realisme de l’escena amb la buidor de l’espai. Sense transgredir les normes –això mai!–, comproves observant a banda i banda com, efectivament, no veus el que sents. I, alhora, sents (perceps) d’una altra manera el que veus.
Si hem de ser honestos, l’expectativa inicial a nivell escènic era més alta. Teníem en ment referents com Momentos estelares de la humanidad d’Eléctrico 28 o Fugit de Kamchàtka i esperàvem trobar més interacció, més casualitats, més dispositiu. Només es produeix en una ocasió. Reverse se circumscriu al reglament del joc, es queda a la base. Tot i això, el sacseig cerebral, l’alteració corporal i la vivència fantasmagòrica bé valen provar-ho. I ja mai més podreu dir que mai heu caminat enrere durant una hora.
