Fugit

Teatre

informació obra


Companyia:
Kamchàtka
Autoria:
Kamchàtka
Direcció:
Adrian Schvarzstein
Intèrprets:
Cristina Aguirre Pérez, Claudio Levati, Andrea Lorenzetti, Judit Ortiz Parra, Lluis Petit, Josep Roca Canal, Edu Rodilla Soriano, Santi Rovira Odena, Gary Shochat, Prisca Villa
Producció:
FiraTàrrega, Scènes de la Rue – Mulhouse (, Derrière le Hublot – Capdenac
Estrena:
Estrena a FiraTàrrega 2014
Sinopsi:

Aquest treball es planteja com una preqüela que s’ubica a l’inici de la trilogia integrada per Kamchàtka i Habitaculum. Els mateixos personatges, el mateix univers. El públic és citat en un lloc inesperat per iniciar un viatge sorprenent. Una aventura on la geografia de la pròpia ciutat es converteix en un laberint ple d'experiències. Un espectacle en moviment, una fugida plantejada com una forma de lluita cap a l'esperança d'un món millor.

Crítica: Fugit

27/07/2017

Sentir la migració per entendre-la

per Núria Cañamares

La Cia. Kamchàtka brinda una vivència que és tot un regal: l’oportunitat de SENTIR. A partir d’una migració comunitària –no se’n sap el motiu exacte–, l’espectador entra de ple en una ficció construïda sobre un entorn real. Les localitzacions i el “directe” del teatre de carrer són essencials per embolcallar una història que, tot i no tenir paraules, clama i colpeix.

Al Grec Festival de Barcelona l’escenari escollit ha estat el Poble Sec. Un barri i uns veïns que, de sobte, han canviat de fisonomia per delatar impunement els fugitius o bé per acollir-los en clandestinitat (interessant la reacció dels “espontanis”!).

L’experiència mescla moments de gran intensitat: la tristesa d’abandonar-ho tot i perdre la identitat, la por davant la incertesa, el sentiment de companyonia amb la resta del grup, l’alegria de l’esperança... i cadascú la viu internament a la seva manera (o com pot), entre rialles en plena corredissa per amagar-se o amb una crua emoció que glaça la sang.

Els personatges són l’ànima de la proposta. Profunds i transparents, reconforten amb la mirada, el contacte i la generositat amb què acompanyen el públic. Amb una extrema sensibilitat forgen una confiança personal i de grup difícil d’imaginar abans del periple. T’aïllen del món en què vivies, però no et desemparen. Et cuiden, t’abracen, et guien... Sempre t’arriba el torn, no t’abandonen. I ho vesteixen amb una poètica muda visualment potent que dota de més vigor l’experiència.

I és així, esborrant-te i trobant-te després, que pots sentir i entendre què significa fugir. I, si t’escoltes bé, també moltes coses més.

La companyia investiga el fenomen de la immigració des del 2006 i ja ha creat diversos espectacles que van en la direcció de ‘Fugit’, sempre amb els seus característics abrics i maletes. No són els únics. Al Sismògraf d’Olot 2017 vam poder viure una experiència similar amb ‘Welcome’ d’Amebeu Teatre amb qui, resseguint el Fluvià a la mitjanit, també vam sentir en la pròpia pell els temors i les amenaces de l’èxode. Ells, però, no van optar per generar la tendresa i refugi interior dels Kamchàtka, sinó per la duresa de les formes i l’ús de la paraula. Una altra cara de la tragèdia.