Fugit

informació obra



Companyia:
Kamchàtka
Autor:
Kamchàtka
Direcció:
Adrian Schvarzstein
Intèrprets:
Cristina Aguirre Pérez, Claudio Levati, Andrea Lorenzetti, Judit Ortiz Parra, Lluis Petit, Josep Roca Canal, Edu Rodilla Soriano, Santi Rovira Odena, Gary Shochat, Prisca Villa
Producció:
FiraTàrrega, Scènes de la Rue – Mulhouse (, Derrière le Hublot – Capdenac
Estrena:
Estrena a FiraTàrrega 2014
Sinopsi:

Aquest treball es planteja com una preqüela que s’ubica a l’inici de la trilogia integrada per Kamchàtka i Habitaculum. Els mateixos personatges, el mateix univers. El públic és citat en un lloc inesperat per iniciar un viatge sorprenent. Una aventura on la geografia de la pròpia ciutat es converteix en un laberint ple d'experiències. Un espectacle en moviment, una fugida plantejada com una forma de lluita cap a l'esperança d'un món millor.

Crítica: Fugit

12/09/2014

Un viatge que fa forat al cor i planta llavor

per Manuel Pérez i Muñoz

Quan una obra et marca tant es corre el risc d'espatllar el mite si tornes a gaudir-la. Res més lluny. 'Fugit' dels Kamchàtka planteja un viatge, una epopeia de trets populars. Un grup de persones escapa d'un suburbi empobrit qualsevol, planta les maletes i emprèn el trajecte cap a un món millor. El teatre són els carrers de la ciutat on es representa, en aquest cas el Poble-sec més oblidat, els paisatges que fins fa no massa confinaven amb el barraquisme. L'espectador és còmplice i partícip de la fugida, s'integra en ella traslladant-se –indocumentat i d'amagatotis– per tots els escenaris de l'odissea anònima.

Pel vessant més brillant de l'experiència immersiva de les arts de carrer, el joc infantil i corredissa serveixen per plantejar tota la cruesa de la vida adulta. Incertesa i esperança a parts iguals donen forma a drames humans anònims que multipliquen la seva vigència quan la ferida dels refugiats encara sagna ben a prop. Els actors-guies compensen l'absència de paraules de tot l'espectacle amb una expressivitat abassegadora, tant en el registre més seriós com en l'alegre. Teatre de mirada, de contacte, de sentiment, d'humanitat, una feina de detall que connecta amb el plànol més íntim. Actor i espectador són quasi la mateixa cosa, un terreny que la major part del teatre negligeix quan estableix fronteres entre escenari i platea.

Entre el compromís i la tendresa, la vida s'obre camí en la representació. Els intèrprets integren l'entorn transformat ciutadans anònims en part de l'argument, evitant els perills del món real –un gos enfurismat–, compartint amb el públic moments d'intimitat no aptes per a misantrops. Esmicolant les fronteres del llenguatge teatral des de la senzillesa, Kamchàtka retroba una comunicació més essencial, una forma primordial i efectiva de transmetre idees i sentiments, una experiència que fa forat al cor i planta llavor.