Ruta "La noche sin tiempo"

Teatre | Nous formats

informació obra



Autor:
Denise Duncan, Salvador S. Sánchez, Èric Balbàs, César Alvarez, Laura Mihon, Laia Alsina Ferrer, Johan Velandia, Jeferson Palacios, Saeed Pezeshki, Tania Cárdenas
So:
Carlos Gómez
Intèrprets:
Mar Pawlosky, Cristina Arenas, Laura Vila Kremer, Catalina Calvo, Adrià Olay
Direcció:
Pau Masaló
Sinopsi:

Una obra de teatre escrita entre cinc autors i autores catalans i cinc de colombians i ambientada a Bogotà canvia de format i de ciutat i es transforma en una ruta acústica pel barri del Raval. Tota una experiència de creació escènica... en moviment!

Fa tres anys, un coordinador, cinc autors i autores catalans i cinc més de Colòmbia van començar a treballar conjuntament en la creació d’un mateix text que s’escriuria a onze parells de mans i a partir de cultures i maneres de treballar molt diferents. El resultat va ser una peça escènica experimental que es va poder veure al barri de Palermo, una zona de la capital colombiana que La noche sin tiempo descrivia mentre ens explicava les anades i vingudes de Polete, un jove migrant que lluitava per sobreviure-hi. Ara, el muntatge teatral ha pres la forma desconfinada d’una ruta que transcorre per espais del barri del Raval que van de la plaça de Jean Genet al carrer de l’Arc del Teatre o la Rambla del Raval. Atès que la història també ha canviat de ciutat, els autors barcelonins i colombians han reescrit les escenes pensant en escenaris de Barcelona i en el temps actual. Com viuria el confinament en un d’aquests pisos aquest jove migrant? Com seria casa seva si visqués aquí? I, sobretot, com s’habita una ciutat de dol, on un element invisible ha arrasat els carrers per on el nostre Polete hauria sobreviscut i deambulat en la versió anterior del text? El resultat és una passejada amb parada en punts concrets del barri on estareu convidats a veure vídeos, fotografies i altres materials mentre descobriu com es crea un projecte dramatúrgic simultàniament des de les dues ribes de l’oceà. En paral·lel, un col·loqui amb les autores i els autors i un taller d’escriptura amb mostra oberta de resultats complementaran aquesta reflexió a l’entorn dels trencaments dels límits geogràfics, poètics, metodològics, socials i humans.

Crítica: Ruta "La noche sin tiempo"

19/07/2020

Un passeig angoixant i estigmatitzador

per Jordi Bordes

Una de les operacions per refrescar una de les zones empobrides i estigmatitzades de Barcelona va ser transformar el nom del Barri Xino pel nom del Raval. Es va fer alhora que s'esponjava el cor amb La Rambla del Raval i que s'habilitaven centres d'art (Macba, Filmoteca) per incentivar la transformació amb residències d'artistes i galeries. Un grapat d'artistes s'hi han desplaçat i hi conviuen en aquesta ferida vulnerable i un punt de llibertinatge. El negoci de robatoris, drogadicció i prostitució hi continua existint però ja no és l'únic camí per a la supervivència, com fa unes dècades. I això ha estat una victòria dels veïns que se senten orgullosos de ravalejar. La proposta itinerant de La noche sin tiempo podia ser un altre bon exemple de construir una trama amb les ganivetades traïdores de la història amb el respirar d'altres iniciatives que s'estenen arreu. Però aquesta producció entre el Tantarantana i La Maldita Vanidad es delecta del món fosc i pervers, i obvia els móns de llum que segur que existeixen avui. L'itinerari convida a descobrir (i a imaginar, sobretot) què pot passar darrere dels portals i dels balcons de carrers estrets i ombrívols. Una foscor que evoca al món literari dels escriptors llatinoamericans que van descobrir la Barcelona canalla i rebel del tardofranquisme.

L'única pista és l'àudio que alterna la guia (llegint cartells es van trobant per comprovar que se segueix en el camí traçat) amb les històries d'uns personatges dramàtics perdedors. Que se saben supervivents, nit a nit, sense accedir mai a la llum de l'amor o de l'amistat. Sempre hi ha favors que es deuen i perills amagats. La sensació de fragilitat en un dissabte a la tarda de nou reconfinament pels carrerons del Raval va augmentant la incomoditat de l'espectador. El format de ràdio teatre obvia en repetir idees per ajudar a l'oient a entendre qui parla i quina trama s'està desenvolupant. Probablement, trasllada la ràdio el text teatral (en què el personatge físic ja permet molt més fàcilment la seva identificació). El joc de l'itinerari és individual,. no hi ha una una interacció amb un actor des del balcó o acompanyant (com sí que es produïa a Entre tazas, pel Paral·lel, el 2014). La pista d'àudio és única i no permet re-escoltar (el que deixa més desarmat l'espectador si es perd el fil). Aquestes dificultats demanem molt interès i voluntat de l'espectador a acabar tota la trama de personatges a la deriva. L'escena del venedor de botifarres, per exemple, trasllada a un tètric Swenney Todd o, encara pitjor, al mite de La vampira del Raval. La bona gent del Teatre del Raval (que van produir aquell darrer musical) van voler donar un altre color del barri amb La Monyos.

És cert, i no cal amagar-ho, que el Raval (o el Barri Xino) ha viscut moltes èpoques d'una violència extrema, en focus de màfies de droga, de prostitució, de robatoris (que, encara persisteix en menor mesura), però projectar només en aquest món projecta una visió molt esbiaixada del veïnat: Obvia, que al costat de les prostitutes de les cantonades, hi ha nens que juguen a futbol a la plaça de la Filmoteca, despreocupats. O que els bancs de la Rambla del Raval, a l'ombra, generen una pau i una satisfacció d'alleujament per l'airet a l'ombra de les palmeres i del gat de'n Botero.

Per una altra banda, cal recordar i agrair la valentia del Grec i de les companyies de construir un muntatge amb les dificultats de creació i assaig, amb molts mesos confinats i amb la impossibilitat dels desplaçaments imprescindibles per conèixer el Raval real respecte del literari i històric. I que el Tantarantana recupera des d'avui i fins dimarts Oi Néoi (Els nous) una producció de teatre comunitari, ben lluminosa, amb la gent del barri del 2019, que deu beure de la font de Li diuen mar (Grec 2017).