Sabates noves és un espectacle de teatre d’objectes de la companyia L’home Dibuixat, àlies Tian Gombau, que es va estrenar l’any 2018, ha rebut nombrosos premis —entre ells el Premi Max 2020 al Millor Espectacle per al Públic Infantil, Juvenil i Familiar—i s’ha representat per mig món però, en canvi, incomprensiblement, no s’ha prodigat massa a Catalunya, fins i tot malgrat l’aval que suposa el nom de Jordi Palet a la dramatúrgia i la direcció.
Els seus responsables ho atribueixen a l’estranyesa amb què la pandèmia ha tenyit les programacions teatrals. És tant probable com que, arribats a un punt de certa normalitat, aquesta meravella s’hauria de convertir en indispensable en qualsevol temporada feta amb quatre dits de front, ja sigui a Catalunya o a la Xina popular. Per als més petits, però també, i m’atreviria a afegir-hi molt especialment, per als grans perquè Sabates noves ens recorda, novament, que això que anomenem teatre familiar no deixa de ser teatre per a tots els públics. O per a tots els públics capaços de deixar-se seduir per una bona història explicada des del cor i des de l’emoció.
Sabates noves és una anècdota local que Palet i Gombau saben transformar en universal i essencial. El protagonista, Tracalet, és un xiquet de Vinaròs que, com cada 25 de novembre, estrena sabates noves, recull el pastisset de Santa Catalina (patrona dels estudiants en edat escolar) i es disposa, com marca la tradició, a anar al riu a menjar-se’l. Els obstacles que es trobarà de camí cap al riu l’ajudaran a fer-se gran i tot plegat esdevindrà una metàfora de com mai deixem de créixer, tinguem 5 o 50 anys.
Com no pot ser d’altra manera, la proposta té un actiu vital en el saber fer de Gombau, un mestre en la manipulació d’objectes (en aquest cas, principalment, caixes de sabates) que serveixen per desenvolupar l’acció. Però més enllà del seu ofici, a Sabates noves brilla especialment el seu magnetisme escènic, la seva capacitat per captar l’atenció dels espectadors des del minut zero, de fer-los sentir a casa i predisposar-los a a seguir.lo.
La conjunció entre aquest magnetisme i el talent narratiu de Palet fan d’aquest espectacle una petita meravella davant de la qual és impossible resistir-se. Una escenografia tant enginyosa com minimalista i un extraordinari espai sonor acaben per doblegar els més reticents, si és que n’hi ha algun.
