Davant les sessions de circ de purpurina, amb molts focus de filtres a l'escena i una orquestra d'uniforme o del plantejament més oníric amb vestuari de la NASA (tipus Cirque du Soleil) s'imposa un altre tipus de circ que parteix de la part més amagada, del treball del dia a dia, del fred, de la duresa dels assaigs, de la soledat davant del mirall abans de tornar a escena. En aquesta sorra, els de Circ Aïtal caven Saison de cirque. En el fons, executen clàssics números de mà a mà, de corda, d'equilibri amb cavalls o malabars amb maces. Però fent veure que estan en una sala d'assaig, experimentant. També hi ha lloc per a la sorpresa, una mena de poesia visual (com quan l'àgil es desenterra o quan apareix sota la lona en una mena de joc d'escapista, però al revès). Hi ha una poesia de traç gros, de pell amb pell, que atrapa l'espectador en un muntatge de poc més d'una hora de durada.
Avui seure en una pista de circ ja té algun retorn de comunió. Per la proximitat amb les altres famílies. És bonic poder compartir els comentaris dels pares als fills perquè no es perdin cap acrobàcia. Notar que els artistes, amb una diferent complexitat física (exagerada) respiren, s'embruten i suen. La brutalitat de com llancen a l'àgil entre els dos portors i de com el recullen té aquella poètica orgànica dels Animal religion (Chicken legz, Sapiens zoo) o del Cirk Vost (Hurt me tender). Els tradicionals números de clown se substitueixen pel seu divertit patetisme que contrasta amb la bellesa de l'acrobàcia hípica amb un volteig en què, altre cop, un àgil molt prim i fort es compenetra amb el trotar d'un cavall que dóna voltes a la pista. Els animals són una peça més d'aquesta companyia, que comparteixen camerino i alegries amb la resta de la troupe. Com els Baró d'Evel i peces com Bèsties, Le sort du dedans. Aquest circ que els artistes s'embruten amb la sorra, vesteixen una roba aparentment de circumstàncies, ensenyen els estrips de la pista i continuen mantenint les maces a l'aire té un aire viking, pels braços i pectorals musculats a l'aire, pels pentinats de llargues cabelleres i per una valentia en els salts més arriscats. Només tenen por que el cel els caigui al damunt, com als gals. Que en el cas del circ és que la vela quedi mal muntada o que la sorra s'empassi les nits de glòria d'un artista (com aquell oníric Corteo del Cirque du Soleil, per rascant-li tota la grandiositat). tambe el Circ Ronaldo feia tot un cant a l'ofici i al dol a Fidelis fortibus. El circ, amb un cert aire decadent, deprimit, de barraca de les rareses, fa un tomb i emociona amb la música de fons i una complicitat entre els companys de pista que combrega amb el públic.
