Sapiens Zoo

Circ

informació obra


Intèrprets:
Ingrid Esperanza, Leire Mesa, Benet Jofre, Joana Serra, DJ Marcelle-Another Nice Mess
Dramatúrgia:
Alba Sarraute
Direcció:
Quim Girón, Roberto Magro, Saara Turunen
Producció:
Animal Religion, Mercat de les Flors
Autoria:
Roberto Magro, Saara Turunen
Sinopsi:

En moviment constant i suspesos en el planeta Terra, un col·lectiu d’artistes exòtics s’inspiren en el misteri de la natura per descodificar seva evolució. Allunyant-se de les influències de la gran civilització, han desenvolupat les qualitats físiques per representar una constel·lació de circ contemporani. Cerimònies, rituals, jerarquies i tradicions que realcen els codis de la vida grotesca humanoïde del segle XXI.

Un aparador d’acrobàcies i equilibris a ritme de música clàssica i electrònica.

Crítica: Sapiens Zoo

16/05/2016

Una peça de traspàs, de llenguatge en construcció, que manté la radicalitat de sempre

per Jordi Bordes

Animal religion tendeixen a presentar una escena desordenada, bruta, imprecisa. De sobte, surt Qiim Girón mentre canta una dona a la sarsuela i es posa a netejar el terra, fer la vertical o alçar-la en braços. És un fet asocial que ell entén com a natural. També a Tauromàquina o Chicken legz, hi ha aquesta sensació de deixar el quadre a mitges, de tapar-lo amb una altra acció. Hi ha doncs, accions que s'encadenen i és l'espectador el que ha de triar. Potser la dificultat en aquest Sapiens Zoo és que el treball ve carregat de foscor. Per tant, moltes d'aquelles accions paral·leles queden en la penombra. Però com que la genial idea de la il·luminació dinàmica que va enfocant cada un dels quadres, trenca aquella incoherència típica d'Animal religion i despista més de la trama, si és que n'arriba a haver. En tot cas, els artistes traslladen l'espectaor a un lloc fosc, d'una brutalitat impune-

Sí que hi ha moment espectaculars, d'una plasticitat preciosista i d'una lletjor estètica (que evoca a l'univers estrafet, de Marta Carrasco (i de Carles Santos a Patetisme il·lustrat, per exemple), amb sabates de plataformes impossibles de caminar. La pega d'aquest Sapiens Zoo és que no es veu enlloc la relació amb el títol, ni entre els personatges. Casascú té un món però no es fa transparent a l'espectador. Queda tot opac, que s'ensopega (volgudament, sí, però que descol·loca el públic), es despulla i es vesteix. Sembla més aviat una peça encara en construcció amb algunes troballes com el fet que, des de terra, es pugui practicar l'exercici de suspensió de cabells, tot girant l'artista agafant-la de l'anella. Definim-la, doncs com una interessant peça de recerca de llenguatge que pot desembocar en un muntatge icònic (si acaba de fer visibles per on dominar-la) o que pot conduir-ne a un de nou, d'aquí un temps, que els catapulti a un esglaó superior del circ contemporani internacional. Caldrà, però, que domestiquin d'alguna manera la seva radicalitat per no trencar tots els ponts amb l'espectador més inquiet.