Sapiens Zoo

Circ

informació obra


Intèrprets:
Ingrid Esperanza, Leire Mesa, Benet Jofre, Joana Serra, DJ Marcelle-Another Nice Mess
Dramatúrgia:
Alba Sarraute
Direcció:
Quim Girón, Roberto Magro, Saara Turunen
Producció:
Animal Religion, Mercat de les Flors
Autoria:
Roberto Magro, Saara Turunen
Sinopsi:

En moviment constant i suspesos en el planeta Terra, un col·lectiu d’artistes exòtics s’inspiren en el misteri de la natura per descodificar seva evolució. Allunyant-se de les influències de la gran civilització, han desenvolupat les qualitats físiques per representar una constel·lació de circ contemporani. Cerimònies, rituals, jerarquies i tradicions que realcen els codis de la vida grotesca humanoïde del segle XXI.

Un aparador d’acrobàcies i equilibris a ritme de música clàssica i electrònica.

Crítica: Sapiens Zoo

25/04/2016

La cova del desastre

per Jordi Sora i Domenjó

Diu Quim Giron que potser s'ha posat una mica tortuós en aquest espectacle. I en deu ser molt conscient. Un gran embut que evoca un rellotge de sol i l'aparició de la companyia, amb gest nítidament primitiu, són el preludi d'una repàs sever per la història del desastre. Aquesta és una de les primeres imatges visuals que regala Sapiens Zoo: una obra amb una atmosfera extremadament cuidada. Com si es tractés d'un antre nocturn, amb la Dj d'electrònica Marcelle punxant en directe, i amb una llum apaivagada des de l'instant en què el públic entra a la sala. Una cosa així com un cabaret desenfrenat. I en aquest escenari, tot d'estranys personatges: l'acròbata, la noia que es penja dels cabells, el que fa verticals, la trapezista, una tècnica que balla amb un focus encès i el maquinista amb una destral a la mà. Circ i teatre representats sense solució de continuïtat, dues cares de la mateixa constel·lació: en el ball del temps, els humans que se n'han fet amos, hem estat incapaços de desempallegar-nos del costat salvatge. Així ho retraten aquest eclèctic equip d'artistes i poca cosa més es pot fer que rubricar la pertinència de la reflexió.

Malgrat l'encert temàtic, l'estructura absorbeix amb alguna dificultat aquell tremendisme i el deambular de personatges a la deriva en què ens hem convertit tots plegats i que la companyia intenta portar sobre l'escenari. Semblen episodis inconnexos, figures performatives que despleguen cadascú la seva tècnica, que ensenyen sobre l'escenari una cara diversa de l'estranyesa, però que són individuació. En el sentit més filosòfic, i des de l'argumentari de l'obra en coherència total amb el missatge, però que en el context d'un espectacle no faciliten la connexió dramatúrgica. Tots ells són intèrprets implicats: Quim Giron, Ingrid Esperanza, Joana Serra, Benet Jofre, Leire Mesa. En l'estrena al Mercat de les Flors amb algun problema de precisió, però res que no solucioni un entrenament més intensiu. El problema és més aviat de fil conductor. Perquè la resta ja ho tenen: sobretot la capacitat d'abordar una qüestió difícil i compromesa com aquesta que presenten. I molt especialment per generar imatges visuals de gran calat, com és la dels minuts finals.