Santa Madera

Circ

informació obra


Direcció:
Stefan Kinsman
Intèrprets:
Stefan Kinsman, Txell Cabanas, Laia Sales
So:
Gildas Céleste
Il·luminació:
Jeremie Cusenier
Vestuari:
Fabrice Ilia Leroy
Sinopsi:

“Dues orenetes, a voltes silencioses i a voltes xerraires, que comparteixen la infinitat del cel i el mateix sostre.” – Del poema ‘Je veux parler d’un ami’, René Char, 1957.

Després de la creació de Somnium el 2015, Juan Ignacio Tula i Stefan Kinsman continuen explorant el trio peculiar que formen amb la roda Cyr, actuant en espai i temps marcats per la circularitat. Juguen tant amb les similituds com amb les diferències, els dos artistes comparteixen les seves preguntes sobre religió, paganisme, multiculturalitat, identitat i el doble. Amb Santa Madera exploren la relació que sorgeix de la violència, el perdó, la fraternitat i la tolerància, tot reflectint aquests rituals ancestrals que invoquen l’invisible.
Santa Madera –la fusta santa– s’arrela en les tradicions de la gent nativa de Sud Amèrica que, durant les festes, rituals i ceremònies espirituals utilitzen una fusta sagrada, el Palo Santo, per espantar mals esperits i celebrar els llaços fraternals que uneixen la comunitat.
A través del consell benevolent i sever de Mathurin i Severine aquest vals entre tres cossos deixa enrere una cartografia imaginària en l’espai: línies traçades per la roda, i emprentes i petjades al terra. Una cartografia territorial en la qual el paisatge sonor també interroga la multiculturalitat, tan rica entre aquests dos acròbates, que barregen els sons creats amb la roda i enregistrats a Amèrica Llatina (Xila i Costa Rica), Itàlia i França.


Crítica: Santa Madera

15/05/2018

Absorbits per la roda cyr

per Núria Cañamares

Sobre la base d’uns rituals ancestrals, els francesos Les mains, les pieds et la tête aussi (M.P.T.A.) transcendeixen l’estatus d’aparell acrobàtic de la roda cyr per absorbir el públic en un espectacle eminentment visual que abraça tècnica i estètica.

El gir. El gir incessant que activa i desfà. Calculat, coreografiat i perseverant fins a l’èxtasi. La manipulació. El dominant i el dominat. El perseguidor i el perseguit. L’amfitrió i el convidat. Una hipnosi, un passeig, un viatge en òrbita que altera la visió jugant amb la il·lusió òptica i que ens descobreix noves maneres d’incitar i persistir en el cercle.

On són? Ara o ara? En una illa? Al mig de la plaça? Al mar? A la lluna? Diuen que volen anar “a l’altre costat”... El relat arriba subterràniament a través d’un final poc clarificador (vinculat a les cerimònies espirituals dels nadius de Sud-Amèrica), però tant ens fa, estem meravellats i la pluja de serradures aturarà el gir per desvetllar-nos de la hipnosi amb una postal sensacional.