Santa Madera

Circ

informació obra


Direcció:
Stefan Kinsman
Intèrprets:
Stefan Kinsman, Txell Cabanas, Laia Sales
So:
Gildas Céleste
Il·luminació:
Jeremie Cusenier
Vestuari:
Fabrice Ilia Leroy
Sinopsi:

“Dues orenetes, a voltes silencioses i a voltes xerraires, que comparteixen la infinitat del cel i el mateix sostre.” – Del poema ‘Je veux parler d’un ami’, René Char, 1957.

Després de la creació de Somnium el 2015, Juan Ignacio Tula i Stefan Kinsman continuen explorant el trio peculiar que formen amb la roda Cyr, actuant en espai i temps marcats per la circularitat. Juguen tant amb les similituds com amb les diferències, els dos artistes comparteixen les seves preguntes sobre religió, paganisme, multiculturalitat, identitat i el doble. Amb Santa Madera exploren la relació que sorgeix de la violència, el perdó, la fraternitat i la tolerància, tot reflectint aquests rituals ancestrals que invoquen l’invisible.
Santa Madera –la fusta santa– s’arrela en les tradicions de la gent nativa de Sud Amèrica que, durant les festes, rituals i ceremònies espirituals utilitzen una fusta sagrada, el Palo Santo, per espantar mals esperits i celebrar els llaços fraternals que uneixen la comunitat.
A través del consell benevolent i sever de Mathurin i Severine aquest vals entre tres cossos deixa enrere una cartografia imaginària en l’espai: línies traçades per la roda, i emprentes i petjades al terra. Una cartografia territorial en la qual el paisatge sonor també interroga la multiculturalitat, tan rica entre aquests dos acròbates, que barregen els sons creats amb la roda i enregistrats a Amèrica Llatina (Xila i Costa Rica), Itàlia i França.


Crítica: Santa Madera

12/05/2018

Intrigant muntatge descobrint totes les voltes que pot fer una roda CyR

per Jordi Bordes

La Compagnie Les mainss les peds et la tête aussi presenta una obra introspectiva, de les que, si s'hi enrtra, es disfruta per la seva profunditat. I que està construït a partir de trobar totes les possibilitats d'una roda CyR que comparteixen dos intèrprets. Hi ha una intrigant dramatúrgia que sembla vincular-se en un mon interior: tot es desenvolupa dins d'un cercle de sorra. És un joc virtuós amb l’aparell i alhora d’una gramàtica carregada de subtilitats que manté enxufats els 60 minuts de l’acrobàcia.

Fins ara, la roda CyR es tenia per un element de molta força i capacitat de mantenir la inèrcia de la roda. Però amb aquesta obra, es revelen moltes altres maneres de fer desplaçar l'element. I de poder-lo fer rodar amb les cames d'un intèrpret, aparentment desmaiat, a terra. Sorprenent. Les disciplines clàssiques del circ sembla que només rodin en una direcció i, amb treballs com aquests, es comprova com la capacitat del joc és immensa. Tot i que és necessari una àmplia investigació i molta energia per poder mantenir rodant l'aparell, pràcticament, durant tot l'espectacle.