Santa nit

Teatre

informació obra


Direcció:
Xavi Ricart
Intèrprets:
Mireia Aixalà, Ivan Benet, Albert Ribalta, Cristina Genebat, Norbert Martínez, Marc Rodríguez, Ernest Villegas
Escenografia:
Jordi Queralt
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Ramon Ciércoles
Vídeo:
Sandra Ciércoles
Composició musical:
Mar Orfila
Producció:
La Brutal, Bitò Produccions
Autoria:
William Shakespeare
Traducció:
Miquel Desclot
Sinopsi:

Julio Manrique i Xavi Ricart codirigeixen aquesta divertida versió contemporània dels nostres popularíssims i estimadíssims Pastorets. Santa Nit explica, en clau de comèdia, les aventures i desventures d’un parell de pastorets contemporanis, una santa nit de Nadal, fent camí cap a algun lloc sagrat. I també d’una mare que pareix i que vol fer-ho amb dignitat la nit de Nadal. 
El portal és ara una parada dels ferrocarrils catalans, a l’Avinguda Tibidabo, i l’ase i el bou s’han convertit en porcs senglars d’aquells que porten de bòlit els Mossos d’Esquadra. 
Una celebració de la vida amb humor i una mica de galta.

Crítica: Santa nit

04/01/2015

Pastorets amb segell propi

per Christian Machio

Com que en el món literari i teatral tot ja està inventat i, en realitat, el que fan els dramaturgs contemporanis és crear noves complicacions a partir de velles situacions, trobo del tot honesta la proposta de Santa Nit, amb la que Cristina Genebat s’estrena com a dramaturga amb direcció de Julio Manrique i Xavi Ricart. ¿Quants cops hem sortit del teatre després de veure un text clàssic reclamant que l’adaptador canviï el títol perquè allò, en realitat, no és el text clàssic que prometia el cartell?

Genebat pren el relat d’Els Pastorets com a punt de partida, a estones més proper i a estones més llunyà, però sempre present ni que sigui a través dels noms dels personatges o de picades d’ullet que sovint van més enllà d’unes fúries de l’infern amb discursos neoliberals o àngels immigrants anunciadors que toquen el saxo a la parada dels ferrocarrils.

En realitat és una obra nova, un conte que conserva l’estil urbà, quotidià i poètic dels treballs que fins ara els hi hem vist a l’equip habitual, ja fos amb dramatúrgia de Pompermayer o amb textos de Mamet o Labute, que la pròpia Genebat s’havia encarregat de traduir i, en conseqüència, resulta evident la influència dels mestres en aspectes com el ritme dels diàlegs o la manera d’acabar les escenes sempre amunt, amb aquell punch propi els anglosaxons a l’hora de recollir.

Els fregolisme dels actors canviant de personatges i com ens transporten d’un espai a un altre té una teatralitat gens carrinclona però sí artesanal, ideal per a Els Pastorets.


Trivial