Santa nit

informació obra



Direcció:
Xavi Ricart
Intèrprets:
Mireia Aixalà, Ivan Benet, Albert Ribalta, Cristina Genebat, Norbert Martínez, Marc Rodríguez, Ernest Villegas
Escenografia:
Jordi Queralt
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Ramon Ciércoles
Vídeo:
Sandra Ciércoles
Composició musical:
Mar Orfila
Producció:
La Brutal, Bitò Produccions
Autor:
William Shakespeare
Traducció:
Miquel Desclot
Sinopsi:

Julio Manrique i Xavi Ricart codirigeixen aquesta divertida versió contemporània dels nostres popularíssims i estimadíssims Pastorets. Santa Nit explica, en clau de comèdia, les aventures i desventures d’un parell de pastorets contemporanis, una santa nit de Nadal, fent camí cap a algun lloc sagrat. I també d’una mare que pareix i que vol fer-ho amb dignitat la nit de Nadal. 
El portal és ara una parada dels ferrocarrils catalans, a l’Avinguda Tibidabo, i l’ase i el bou s’han convertit en porcs senglars d’aquells que porten de bòlit els Mossos d’Esquadra. 
Una celebració de la vida amb humor i una mica de galta.

Crítica: Santa nit

21/12/2014

Uns Pastorets divertidament tendres que ultrapassen el tòpic i el Nadal

per Jordi Bordes

I Cristina Genebat es desmarca com a dramaturga, després d'una llarg període fent difícils traduccions (Wadji Mouawad o Bernard-Marie Koltès, el cim màxim). Decideix furgar en un món, per a ella misteriosament desconegut, el dels Pastorets. Ho fa amb una peça que, lluny de caricaturitzar els Lluquets i Rovelló de torn, el que fa és aprofundir en l'essència del Nadal. des de la mirada descreguda i descarnada d'avui. Amb prostitutes amb una estranya llum. Amb un ginecòleg desmotivat. Amb un voluble ni--ni que es deixa convèncer pels llums de neó però que acaba sabent diferenciar el que és fum del que té consistència: l'amistat. Una peça que casa molt bé aquestes dates de Nadal però que, per la seva mirada contemporània, pot representar-se fora de temporada de nadales (perquè es distancia del tòpic i utilitza les tonades conegudes per aterrar a la veritat buscada). 

És una peça aparentment intranscendent, que no explica més que misèries ben humanes però que, per la seva intensitat transcendeix a un món poètic i ingenu que eixampla el cor. Amb àngels que són immigrants que toquen el saxo i dimonis que casen la temptació més física amb la perversió racional.

Bon Nadal!

Trivial