Seises - Israel Galván i l'Escolania de Montserrat

Dansa

informació obra


Direcció:
Israel Galván
Intèrprets:
Israel Galván
Coreografia:
Israel Galván
Sinopsi:

El paisatge visual i sonor de Sevilla esdevé moviment en un solo de dansa que s’ofereix com a estrena mundial i que al·ludeix a la innocència infantil a partir de l’anomenat baile de los Seises i de les veus blanques de l’Escolania de Montserrat.

La de Sevilla no només és la catedral gòtica més gran del món i una de les principals edificacions de la capital andalusa sinó que també és l’escenari d’una tradició coneguda com el baile de los Seises, una dansa interpretada originalment per sis nens (actualment en són deu) vestits amb roba tradicional del segle XVI, que només actuen tres cops l’any: per la festa de la Immaculada Concepció, durant el Carnestoltes i en el Corpus Christi. Per a Israel Galván, nascut a Sevilla i fill dels bailaores sevillans José Galván i Eugenia de los Reyes, els Seises són part inherent dels records de la infantesa d’un bailaor transgressor que ha portat el flamenc als territoris de l’avantguarda i que ara utilitza aquesta tradició andalusa d’arrel religiosa per bastir un solo coreogràfic en tres parts. En la primera, recrea els paisatges visuals i sonors de Sevilla a partir de les sonates per a clavicèmbal d’Alessandro i Domenico Scarlatti, del Fandango del Padre Antonio Soler, de l’imaginari de cossos hiperrealistes del pintor sevillà Diego Velázquez i de la innocència infantil resumida en el ball dels Seises. Una segona part de la coreografia celebra la bellesa i la glorificació del cos a partir del seu martiri i consum, en una contradicció que té com a fons sonor una lectura de poemes sobre l’amor. La tercera part de l’espectacle, finalment, transforma completament el clima del muntatge a partir de les veus i dels silencis d’un cor de nens, en aquesta ocasió el de l’Escolania de Montserrat. La formació vocal catalana interpreta en moments diferents uns temes que s’entrelliguen i dialoguen amb la dansa d’Israel Galván.

Signa l’espai visual de Seises l’autor, director d’escena, pintor, escenògraf i il·luminador Carlos Marquerie, còmplice en el nou projecte escènic d’Israel Galván, un artista que viu immers en el flamenc des de la primera infantesa i que s’ha fet conegut, tant a Espanya i Europa com a l’Amèrica del Sud, els EUA o el Japó, per un llenguatge coreogràfic propi i per aplicar el baile flamenc als sons de la música clàssica. Ha guanyat tres premis Max i, entre moltíssimes més, ha creat coreografies amb mites de la dansa contemporània com el britànic Akram Khan (Torobaka; 2015). L’artista ja va passar pel Grec Festival de Barcelona l’any 1999 amb ¡Mira! Zapatos blancos / zapatos rojos, amb el cantaor català Miguel Poveda, i l’any 2017 amb La fiesta, on actuava amb el Niño de Elche i el cor Byzantine Ensemble Polytropon. Molt prolífic darrerament, l’artista va presentar el 2019 els espectacles Israel & Israel, on treballava amb intel·ligència artificial; El amor brujo, una lectura nova i singular de l’obra de Manuel de Falla estrenada al Dansa Metropolitana del 2019; Mellizo doble (un cop més amb el cantaor Niño de Elche) i La consagración de la primavera, estrenada al Temporada Alta del 2020. L’artista, que ha participat en diverses ocasions en el prestigiós Festival d’Avinyó, actualment és artista associat del Théâtre de la Ville de París.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Seises - Israel Galván i l'Escolania de Montserrat

03/07/2022

Seise the day

per Alx Phillips

A religious line dance performed before Seville’s Santa Maria de la Sede cathedral provides the inspiration for Seises, a multidisciplinary piece by flamenco artist Israel Galván, accompanied (if only for the last 20 minutes or so) by Montserrat soprano boys choir. 

Seises refers to the Baile de los Seises (Dance of the Six) originally performed by six Sevillian choir boys dressed in traditional 16th century attire of striped tunics and white stockings with large plumes soaring from their hats. These colourful figures enact the choreographed performance thrice a year on special Catholic occasions.

As a young boy growing up in Seville, the Seises struck fear into the heart of Galván, and he uses them here, he says, to contemplate certain truths of his childhood. Born in 1973, the son of prominent Sevillian ballaores José Galván and Eugenia de Los Reyes, Galván learnt traditional sevillanas, but then annoyed the flamenco purists with innovative works such as Lo Real / Le Réel / The Real (that broached the Holocaust), Torobaka (a duet with British-Bangladeshi Akram Khan), and Arena, performed in a bullring. 

While lengthy at 105 minutes, Seises is a smooth ride for the audience; an entertaining, accomplished yet perhaps evasive satire of the pomp and circumstance of Sevillian tradition. There is a spin on an exercise bicycle, mass dart and castanet throwing, complex quick-fire flamenco routines performed by Galván and Malaga-born Ramón Martinez. Live music is provided by Dutch pianist Gerard Bouwhuis and Dutch-Russian harpsichordist Daria van den Bercken, who plays some of Alessandro i Domenico Scarlatti’s super sonatas (the Italian baroque composer spent four years in Seville, where he took a liking to local folk music). Helena Astolfi provides the deadpan Gen-Z-style commentary: Federico Lorca's poems on love, while on death, a complete list of nasty fates that befell martyrs. 

The anticipated choir files on obediently near the end and proceeds to sing a delightful repertoire of well-rehearsed crowd-pleasers. At first, even with Galván dancing alongside them, they seem entirely adjacent to the rest of the production. However, tied in with the Seises and the apparently personal theme of the piece, you can’t help but ponder their presence. Galván remains enigmatic on the subject, he only sought, he says, “authenticity” in their voices.