Neus Masdeu ha trobat un filó. La seva conferència performativa té un cert aire de reunió tupperware (o potser d'un suggerent tuppersex) però amb l'honestedat del que conta la seva peripècia d'emprenedoria, tot barrejant explicacions de la subhasta del peix a Arenys de Mar amb les fotografies familiars. La performance està a mig camí de la ficció i la realitat. Explica les passes que es van fer per aixecar una petita empresa de venda de seitó en conserva i sempre queda el dubte de si l'intent ha reeixit o, simplement, s'ha quedat com una aventura a mig explorar. La trobada, en una sala de teatre amb taules i amb 77 comensal té una estètica de casament que li va molt bé per a la teòrica presentació social d'una empresa familiar: la filla narra les pesquises a Barcelona Activa; el pare els tipus de vaixells que treballen al port; la mare al capdavant de la venda final de producte; els cosins lluint samarreta o, per què no? convertint-se en el seitó mascota dispoat a abraçar amb un braços-aletes que subjetca el barret per ballar la coreografia i per saludar-se contínuament.
En aquest món de l'emprenedoria, s'intueix un cert submon que La Calòrica va saber retratar molt bé a Fairfly (atenció que l'obra tornarà aviat al Texas!). El seu entusiasme amb el merxandising. L'experiència és festiva fins al punt de jugar (i riure) amb l'especulació per aconseguir una firma del seitó, el QR de l'himne de l'empresa (un simpàtic jingle per metrallar cervells!) o la preuada llauna numerada de seitons. Neus Masdeu se sent com a peix a l'aigua, repartint targetes i convidant als seus col·laboradors quefacin lluir el producte i, fins i tot, la tipografia! És una festa molt simpàtica que trenca el tabú del teatre culinari de ritual d'obres (com l'Assaborint Catalunya de Teatro de los Sentidos) i converteix la presentació en un gaudí com els de L'hostalera a la Biblioteca de Catalunya o Copacabana (dels Pontenpie). Es fa difícil saber si aquesta empresa de conserva, amb tant merxandatge generós podrà disposar d'un NIF i uns comptes corrents que siguin mínimament raonables; el que és indiscutible és que la performance és amable, festival, sincera i que la dèria compradora en sortir és superior a la compra de paelles als autobusos dels viatges amb pensionistes per Catalunya.
