Serà el nostre secret

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Marta Montiel, Elies Barberà
Dramatúrgia:
Daniela Feixas
So:
Lluís Robirola
Il·luminació:
Lluís Robirola
Escenografia:
Anna Tantull
Interpretació musical:
Gregori Ferrer
Direcció:
Daniela Feixas
Sinopsi:

Una de cada cinc persones a Catalunya ha patit algun tipus de violència sexual durant la seva infància. Malgrat que els abusos a menors tenen conseqüències físiques, emocionals i psicològiques per a tota la vida, impera el silenci davant d’aquests fets.

Només quan es pot explicar el que s’ha viscut, es pot començar a comprendre. La paraula dita ens fa prendre consciència, evidencia l’abús de l’agressor, la covardia dels encobridors i sacseja els valors de la nostra societat. Per això, a través del teatre Verbatim transmetem les experiències i reflexions de persones que han passat per aquesta experiència i l’han expressat. Les seves paraules i les dels especialistes que ens acompanyen poden ser una via per a comprendre, sensibilitzar-nos i posicionar-nos.

Un dels drets universals dels infants és el dret a la protecció, a viure en un entorn segur. Les dades diuen que el vuitanta per cent dels abusos es cometen en l’entorn familiar o de confiança de l’infant. Així, doncs, què passa quan la casa que t’hauria de protegir es converteix en la teva presó? Quines són les conseqüències quan els que t’haurien d’estimar són els que et fan mal?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Serà el nostre secret

19/01/2021

Sota un terrible silenci

per Iolanda G. Madariaga

 Durant poc més d’una hora, ens endinsem dins la foscor i l’angoixa d’un món que batega sota un gran silenci. L’abús sexual a menors dins l’àmbit familiar és un triple tabú. Ho explica molt bé la dramaturga i directora Daniela Feixas: sexualitat, infància i família esdevenen tres eixos difícils d’abordar per ells mateixos; la combinació dels tres, esdevé un tabú supí. La sensibilitat i l’ofici de Marta Montiel, Elies Barberà i Daniela Feixas han creat un espectacle que sacseja la consciència i trasbalsa l’esperit sota una premissa important: darrere de cada víctima/supervivent hi ha un agressor amb qui conviu -o està molt a prop- sota l’aparença d’una absoluta «normalitat». Cal ser conscients d’això per començar a parlar d’un gravíssim problema social que afecta una de cada cinc persones. Des de Teatre Enjòlit, Marta Montiel i Elies Barberà (No m’oblideu mai, 2018; dramatúrgia i direcció, Llatzer Garcia) han buscat ara la complicitat de Daniela Feixas per a la seva segona peça de teatre verbatim. Feixas s’hi ha abocat de ple escollint alguns testimonis d’entre moltes hores de gravacions. Els ha anat encaixant amb molta cura dins una estructura subtil on no manquen moments d’humor -una vàlvula imprescindible per poder afluixar la tensió dramàtica de tota la funció. Al valor del testimoniatge, li correspon posar tot el pes de la funció en la paraula: Marta Montiel i Elies Barberà tenen una dicció clara, brillant i contundent en totes i cadascuna de les diferents parles que fan servir a escena per dibuixar els diferents testimonis que interpreten. Sense quasi canvis de vestuari i un mínim attrezzo, van construint amb precisió d’orfebres uns personatges corporis i amb llum pròpia en diferents estadis d’un procés tremendament dolorós. Els acompanya a la guitarra i també amb la veu, el jove Èric Serrano -que gairebé enceta trajectòria professional-, jugant un paper més que destacable. Cada funció va acompanyada d’un col·loqui amb la companyia i diferents professionals de l’àmbit terapèutic i/o assistencial que ajuden a entendre i posar en context un espectacle tant colpidor com necessari.