Serà el nostre secret

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Marta Montiel, Elies Barberà
Dramatúrgia:
Daniela Feixas
So:
Lluís Robirola
Il·luminació:
Lluís Robirola
Escenografia:
Anna Tantull
Interpretació musical:
Gregori Ferrer
Direcció:
Daniela Feixas
Sinopsi:

Una de cada cinc persones a Catalunya ha patit algun tipus de violència sexual durant la seva infància. Malgrat que els abusos a menors tenen conseqüències físiques, emocionals i psicològiques per a tota la vida, impera el silenci davant d’aquests fets.

Només quan es pot explicar el que s’ha viscut, es pot començar a comprendre. La paraula dita ens fa prendre consciència, evidencia l’abús de l’agressor, la covardia dels encobridors i sacseja els valors de la nostra societat. Per això, a través del teatre Verbatim transmetem les experiències i reflexions de persones que han passat per aquesta experiència i l’han expressat. Les seves paraules i les dels especialistes que ens acompanyen poden ser una via per a comprendre, sensibilitzar-nos i posicionar-nos.

Un dels drets universals dels infants és el dret a la protecció, a viure en un entorn segur. Les dades diuen que el vuitanta per cent dels abusos es cometen en l’entorn familiar o de confiança de l’infant. Així, doncs, què passa quan la casa que t’hauria de protegir es converteix en la teva presó? Quines són les conseqüències quan els que t’haurien d’estimar són els que et fan mal?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Serà el nostre secret

17/01/2021

Fosc quadre d'abús

per Jordi Bordes

Aixecar la manta. I reconèixer-se les misèries com a societat. Aquest sembla ser l’objectiu de la darrera producció de teatre verbatim de La Planeta que, ara, fa estada a Barcelona. Si en anteriors treballs el teatre documental que es construeix a partir d’entrevistes amb especialistes i testimonis d’un tabú social es va parlar dels fotògraf de guerra (El color de la llum), el suïcidi juvenil (No m’oblideu mai), el servei militar (Mili KK) o l subrogació maternal (Els diners, el desig, els drets), ara ataquen l’abús infantil. Ho fan alternant veus de psicòlegs i víctimes. I, tancant cada passi, amb una postfunció que contrasta cada cita de la peça. És un treball generós, delicat, que reprodueixen les entrevistes però eviten escenificar cap violació (com sí feia, per exemple, L’agressor, 2006, o el terrible Purgatorio de Castellucci) perquè fugen de l’efectisme dramàtic.

Daniel Feixas ha fet la dramatúrgia amb l’equip de Mitshima Produccions. Es barregen amb eficàcia els records dels testimonis amb una interpretació musical (sempre amatent i sensible, Gregori Ferrer) que dóna aire amb un parèntesi a la intensitat de la peça. Marta Montiel i Elies Barberà assumeixen una interpretació senzilla, amb una caracterització lleu dels personatges amb què s’intueix la inseguretat patida durant anys per un fet que ells no sabien verbalitzar ni hi entenien la seva toxicitat. Tampoc la societat, Només cal recordar com tothom reia les gràcies d'Infantillatges i ara, ho percebem com un abús indecent. Feixas reincideix en aquest espai de vulnerabilitats que ja va imprimir abans a La dolça Sally i El bosc, per exemple.

Un de cada 5 persones ha patit abusos. És necessari entendre que la proporció d’agressors deu ser similar. Més que estigmatitzar, Serà el nostre secret pretén assumir-ho i impulsar les entitats que miren de posar-hi remei.