Shakespeare on the Beat

Musical

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, CCCB, Factea Produccions
Autoria:
El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare
Dramatúrgia:
Moisès Maicas i Anna Soler Horta, col·laboren Marta Pera i Miquel Ripeu
Direcció:
Moisès Maicas
Text:
Anna Soler Horta
Intèrprets:
Jofre Borràs, Bealia Guerra, Guillem Motos, Pau Sastre, Ariadna Suñé, Georgina Llauradó, Guille Vidal-Ribas, i els ballarins de danses urbanes, Jonatan Gutiérrez Artis i Ruth Prim, veu en off de Miquel Ripeu
Composició musical:
Mario Nieto (DJ Code), Pau Marfà (Fatkut)
Interpretació musical:
Mario Nieto (DJ Code)
Escenografia:
Òscar Merino, Anna Tantull
Vestuari:
Moon Vives
Caracterització:
Moon Vives
Coreografia:
Guille Vidal-Ribas
Assesoria de moviment:
Guille Vidal-Ribas, (MC assessor) Feo1 del Gremio
Il·luminació:
Daniel Gener
So:
Pepe Bel
Ajudantia de direcció:
Auri Nsue
Sinopsi:

El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, inspira un musical a ritme de hip-hop que situa en el món d’avui l’acció d’una de les obres més conegudes de l’autor. En aquesta versió Titània rapeja i Puck és un b-boy.

A més de ser una de les obres més populars de Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu és una de les més rimades, així que només era una qüestió de temps que la peça s’acabés trobant amb l’univers de la poesia urbana. Tant se val que s’estrenés fa cinc segles, perquè els temes que tracta aquesta comèdia, com ara l’amor voluble, la bogeria i el seny, o la relació entre la realitat i la fantasia, són perfectament aplicables al món d’avui. Tots aquests temes el director Moisès Maicas els ha portat al llenguatge dels joves. Shakespeare on the Beat transforma els amants protagonistes en uns adolescents fascinats pel rap; Teseu, el duc d’Atenes, en el propietari d’una discogràfica; Oberó i Titània, rei i reina de les fades, en dos MC (mestre de cerimònies) que protagonitzen una batalla de versos; el follet Puck, en un b-boy, i els artesans de l’original, en un grup de rapers. Tot, sota la mirada d’un discjòquei que, amb dos plats i un mesclador, serveix en viu la base musical per a les rimes dels intèrprets i actua com un director d’orquestra encarregat de llançar beats i scratches durant tot l’espectacle.

Crítica: Shakespeare on the Beat

17/07/2014

Fresh & flashy

per Iolanda G. Madariaga

Sempre és un bon moment per revisitar El somni d'una nit d'estiu: un cant a l'amor foll i a la fantasia, d'estructura complexa, però tan vital i optimista que hom oblida qualsevol esforç per seguir les històries creuades dels seus personatges. Moisès Maicas i Anna Soler Horta han volgut encendre de nou la foguera de Sant Joan amb aquesta revisió del clàssic que han titulat Shakespeare on the Beat. Els responsables d'aquesta libèrrima versió del clàssic s'han lliurat a la gran tasca de sotmetre el vers de Shakespeare al ritme del hip-hop, reconvertir els seus personatges mítics en MC's (mestres de cerimònies o combatents en lluites de rimes) o en ballarins de break dance, i fer dels enamorats de 1595, adolescents del segle XXI. Es tracta d'una proposta fresca i, en alguns punts, brillant (fresh  & flashy) que pot agradar força al públic més jove i pot ser tolerable i, fins i tot, interessant per a la resta. El seu interès rau, no en els rodolins més o menys afortunats -que, malgrat tot, traeixen l'art de la improvisació rapera (freestyle)-, més aviat en la contextualització actual de la comèdia. El registre més popular i el més culte van aquí de la mà; el muntatge es basa en quatre punts fonamentals de la cultura del rap/hip-hop: un llenguatge propi i identificable present en tota la traducció/adaptació, la música original (bases) executada en directe per DJ Code (Mario Nieto) o Fatkut (Pau Marfà) que condueix l'espectacle junt amb el hip-hop dance -i, de forma específica, el break dance-, l'expressió plàstica amb el graffiti com a manifestació principal i tota l'estètica que se'n deriva. El fet que l'espectacle parteix d'un o diversos tallers portats a terme durant la temporada amb joves i adolescents del Maresme, no és el més significatiu. Si s'escola alguna brisa amateur en l'espectacle tan sols contribueix a donar un aire fresc a un treball molt ben concebut i ben executat per uns intèrprets (tan actors/cantants com ballarins) molt complerts i lliurats en cos i ànima a l'espectacle.