Shell

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Projecte NISU
Autoria:
Albert Boronat, Nicolas Chevallier
Dramatúrgia:
Albert Boronat, Nicolas Chevallier
Companyia:
Projecte NISU
Direcció:
Albert Boronat, Nicolas Chevallier
Intèrprets:
Albert Pérez Hidalgo, David Menéndez, Guillem Gefaell, Mònica Almirall, Nicolás Carbajal, Sergi Torrecilla, Xavier Torra
Escenografia:
Margherita Mantovani
Vestuari:
Margherita Mantovani
Il·luminació:
Quico Gutiérrez
So:
Lucas Vallejo
Vídeo:
Alfonso Ferri
Sinopsi:

Paraula i imatge es combinen en una dramatúrgia potent que ens parla del món contemporani utilitzant una narrativa fragmentada i repetitiva. El premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre 2013 porta el mite de Sísif a l’àrea de descans d’una autopista.

La vida us passarà davant els ulls si us asseieu al banc d’una àrea de descans. O, si més no, fragments de vides que possiblement es repetiran una vegada i una altra en una mena de suplici mític que, de vegades, ni tan sols no sereu capaços de percebre. Perquè les vides, les passions o els sentiments semblen personals i exclusius, però potser no són res més que repeticions o noves versions de vides, passions o sentiments que algú ja ha viscut o experimentat anteriorment i que es repeteixen un cop i un altre fins a l’infinit.  A Shell, aquestes repeticions tenen com a escenari el que l’antropòleg francès Marc Augé definia com a “no lloc”, un d’aquells espais sense importància per si mateixos que es defineixen només per l’ús que se’n fa. Per exemple, l’habitació d’un hotel o l’àrea de descans d’una autopista, que pot esdevenir perfectament un infern contemporani on uns personatges que han perdut la identitat estan condemnats a repetir fragments de vides.

Crítica: Shell

24/07/2014

Espectacle hipnotitzant i magètic. Caldrà estar atent a la trajectòria d'aquest grup signant anomenat Projecte Nisu.

per Manuel Pérez i Muñoz

Espectacle multidisciplinari que aposta per la recerca de nous llenguatges i tècniques, amb referències visuals i literàries en l'òrbita de Lynch i Bolaño i una atmosfera hipnotitzant i magnètica molt penetrant. Narrativament se'ns mostra difós i discontinu: un grapat curt de petites narracions esbossades ens arriben a través d'enregistraments d'àudio o textos projectats. Els actors, per la seva banda, dibuixen quadres a meitat camí entre dansa, performance i teatre conceptual. Els elements de situació es completen amb un sinistre un paisatge desolat, projeccions de carretera i pluja i uns lluminosos que pampalluguegen formant les diferents combinacions significants de les lletres de Shell (She, He, Hell). El còctel—excloent determinats excessos en les llicències poètiques—funciona i té interès. Caldrà estar atent a la trajectòria d'aquest grup signant anomenat Projecte Nisu.