Si em vagués

informació obra


Sinopsi:


LALI MATEU + ROGER CUSIDÓ + LA COMPANYIA MINIMÍSSIMA

Els poemes que formen aquest espectacle són part del recull titulat “Poemari per a acordió” escrit de manera semiautomàtica per Gerard Díaz.

La música (o entorns sonors) va ser creada també de manera semi-automàtica amb un acordió nou i desconegut per al músic, i va ser enregistrada a l’estudi So.cat per Pau Vinyoles durant el mes de febrer de 2022.

La dansa -interpretada i coreografiada pels ballarins Roger Cusidó i Lali Mateu-, parteix de l’arrel tradicional, de la dansa popular, del gest quotidià i del joc. Tot aquest moviment s’enllaça i s’explora amb la idea d’escriptura semiautomàtica de la mateixa manera com van néixer els poemes i la música, i amb la idea de deixar que el cos faci i s’accioni com li vagui a partir del descobriment i les troballes fortuïtes.

“Si em vagués” sorgeix a partir del treball realitzat en residència creativa a La Unió Santcugatenca, durant el primer trimestre del 2022.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Si em vagués

14/10/2022

Una simpàtica Olivetti a la coreografia

per Jordi Bordes

Si em vagués de la companyia La minimíssima, formada per Roger Cusidó i Lali Mateu, persegueix el repte de creuar música, poesia i ball. Sense abandonar pràcticament la verticalitat, ballen a partir de les paraules. Cada ciutat té un gest, per exemple, i juntes fan una frase que es pot desordenar. El pes que se li dóna al vers és cabdal i no ajuda a què la rima sigui, més aviat circumstancial, sense un motiu concret que ho tanqui.

La musicalitat de les paraules escevenen partitura que es pot ballar. Aquest és el concepte simple d'un treball que rep el suport del Pla d'Impuls a la dansa d'arrel aquest any. La minimíssima, formada per Roger Cusidó i Lali Mateu juga a la confluència entre el moviment (que viatja de les formes d'arrel a d'altres més conceptuals del contemporani), la música i la paraula. El vers és un joc somor, metalingüístic que no arriba a transmutar significats, si no que s'entreté buscant girs senzills. Elpes de la paraula pren forma amb una Olivetti en la que s'imprimeixen paraules, idees, records i que permet explicar la història (real?) de l'aparició de l'acordió diatònic com a evolució de la primer amàquina d'escriure.

Poter l'aspecte que podria millorar és el del pes de la paraula. Acaba transcendint massa i, sense que hi hagi una trama, cap voluntat més que la de jugar-hi despreocupadament, no ajuda a què la peça tingui un pes específic,. Es balla, es canta, es dona una imatge empàtica de la peça però no diu gaire res més. I potser estaria bé tensar el vers i, sent igualment simpatic i amable, creuar una idea concreta que afiancés la proposta, un pal de paller on agafar-s'hi.