Si mireu el vent d'on ve

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Marc Rosich
Intèrprets:
Clàudia Cos, Eduard Farelo, Lluís Marquès, Laura López, Emma Vilarasau
Producció:
Teatre Lliure
Autoria:
Mariana de Althaus
Direcció:
Carol López
Sinopsi:

Irene és la mestressa d'una finca dedicada al cultiu de pomes, on viu amb el seu fill. La seva filla se'n va anar fa molt de temps i n'ha perdut el contacte. Una tardor, ella torna i es desencadena aquest relat sobre la maduresa i els canvis de l'Anglaterra rural d'avui. El signa una de les dramaturgues més reconegudes del panorama britànic actual.

Crítica: Si mireu el vent d'on ve

15/02/2018

Sidra amarga per a un pomer capcot

per Pep Vila

Realment molt mooolt amarga aquesta sidra, feta amb pomes que cauen d'uns pomers que un día van ser estel·lars, però que ara, amb el pas del temps,  ja no són el que eren. Com aquesta família: el pare ha mort, i només queda la mare enganxada a la terra --magnífica Vilarasau--, un germà curt de gambals --encertat Eduard Farelo-- i el fill de la primera, que vol però no s'atreveix a marxar. A una filla l'han fet fora i a la nòvia del fill, també, per què la mare només vol cuidar homes. Renoi, quin panorama!

Un espectacle magníficament escenificat per Max Glaenzel, amb pluja de pomes inclosa en aquesta tardor "del nostre descontent" on es desenvolupa l'obra, i on no passen moltes coses; en un moment determinat, especialment a la primera part, promet ser culebrot al obrir.se molts fronts, però en realitat a l'autora --i potser l'espectador això no s'ho esperava-- l'interessava més aquest "passar el temps", mostrant la decadència d'una família que no sap cóm comunicar.se, encara que en el fons potser s'estimen. Però ho demostren molt malament...a crits! (potser massa crits eh?). Sigui com sigui, "Si mireu el vent d'on ve" te l'has de prendre amb calma, és com una tarda freda de tardor o hivern. I quin és el millor remei? doncs una tassa de té calenta!