Estrena
absoluta d'un espectacle fruït del treball acumulat durant els darrers
anys d'aquests dos grans artistes: ell, el Niño de Elche, “cantaor” a
contracorrent, multidisciplinari i compromès amb els seus ideals
socials. Ella, la ballarina i coreògrafa de Mal Pelo Maria Muñoz,
coneguda per les seves propostes escèniques de transversalitat nítida i
profunda.
Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2016
La Fira Mediterrànea ens té acostumats a tot tipus de fusions de llenguatges escènics i musicals. En el magma festiu conviuen sense dificultat tradició i modernitat. Encara que no sempre aquestes pràctiques tenen un resultat tan brillant i lúdic com a Siete Lunas. En un escenari de severa buidor, dos artistes de diferents disciplines dialoguen fins a oferir-nos una meravellosa i atípica conversa que ens sorprèn fins abandonar la sala amb un ample i profund somriure als llavis. Es presenten com el que són: Maria Muñoz, un puntal de la dansa contemporània en les nostres latituds, i El Niño de Elche un músic –força heterodox- del flamenc. Frec a frec, van construint una joguina escènica popular -en el millor sentit de terme, en allò que té de proper i entenedor per a tot tipus de públic- i, malgrat això, només concebible en mans de dos grans artistes que han sabut aventurar-se per camins poc transitats i trobar en aquests una forma d’expressió genuïna. Siete lunas és un divertiment gens banal que carrega contra la solemnitat de l’ortodox i el seu dogmatisme: el ball flamenc adquireix una dimensió contemporània en la figura de la ballarina i coreògrafa Maria Muñoz i la -sovint bandejada- copla abandona qualsevol dramatisme i negror en la veu i la guitarra (acústica o elèctrica) del Niño de Elche, amb insòlites versions de temes tan populars com María de la O o La Bien Pagá.