Simplicissimus. Roberto G Alonso

informació obra



Coreografia:
Roberto G. Alonso
Direcció:
Roberto G. Alonso
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


La primera revista musical infantil i familiar que ens endinsa en un univers particular, divertit i anàrquic del gènere. Inspirat en les anomenades revistes blanques de mitjans del segle passat, rememora en clau de dansa tots aquells números musicals i humorístics que ja en la seva època es van inspirar en artistes tan emblemàtics com Els Vienesos, la saga RivelLeopoldo Fregoli o Joséphine Baker.

Una proposta surrealista en què diferents disciplines escèniques es combinen per oferir una hora plena d’imaginació i fantasia. Dansa clàssica, contemporània, music-hall i claqué s’uneixen amb teatre, clown, titelles, mim o acrobàcia en un divertiment ple de llum, brillantor i color. Tot plegat desemboca en un espectacle singular i trepidant.

Un còctel de ploma i lluentó on tot és possible, perquè sigui degustat per tota la família, descobrint un món nou als més petits i rememorant un passat no gaire llunyà pels adults.

Un homenatge a les varietés de mitjans del segle XX, als temps dels teatres de fusta i els decorats de paper pintat.

Simplement… Simplicissimus.

Crítica: Simplicissimus. Roberto G Alonso

10/07/2013

Una explosió de llum, colors, dansa i arts escèniques

per Ferran Baile

Combinació de dansa clàssica, contemporànea, music-hall, revista, claqué, balls de l´època com el xarlestó....combinant tècniques de clown, de mim, titelles i circ (acrobacia). Un seguit plé de ritme de diverses coreografies enllaçades, espectacular, sorprenent i amb uns contants canvis d´un vestuari molt variat i vistòs. Quatre magnífics i polifacètics ballerins que a més aconsegueixen realitzar en temps record un seguit de canvis de vestuari : Beatriz Torralvo, la finlandesa Riikka Laakso, Pere Bodi i Raúl Heras. Una exquisida i molt original selecció musical, fruit de moltíssimes hores d´escoltar i triar music d´arreu del món. 

Roberto G. Alonso (Ponferrada, 1970), un dels coreògrafs actuals més inquiets, interessants i polifacètics, va estrenar el 2011 a La Sala de Sabadell i al llarg de l´any 2012 a diversos teatres, "Simplicíssimus", un personal i magnífic homenatge al món de les varietats que van fer del Paral.lel, un lloc de referència a mitjans del segle XX. En especial ret homenatge a la mítica i històrica companyia Los Vieneses, que tanta influència ha tingut en els espectacles posteriors al món de la revista, el music-hall i les marionetes, tan als teatres com als programes de varietats de la televisió espanyola. El que fa encara més meritori l´espectacle és que Alonso els ha homenatjat respectuosa i a la vegada creativament, donant-li als numeros clàssics el tó actual que requerien.

Roberto G. Alonso es va diplomar com a ballarí i coreògraf a l´Institut del Teatre (1993) i es va llicenciar en Història de l´Art a l´Universitat de Barcelona (2000). El 1995 va formar la seva pròpia companyia treballant la dansa contemporànea per adults amb interessants espectacles com "Lulú, primera nit" o "Món Genet", que ha anat combinant amb d´altres per a públic infantil i familiar ("Planeta Gaià", "Zing-Zing" i en un format més petit, l´estrenat la pasada temporada, "Almazuela"). A l´hora ha col.laborat en altres companyies com a ballerí (Cocó Comí, "El nas vermell"-homenatge a Charlie Rivel) i com a coreògraf de diversos espectacles de companyies diverses. També ha format part de la famosa companyia de transformistes Les Chanclettes. 

El nom de l´espectacle vé del fet que a Viena hi ha una històrica sala del mateix nom dedicada al music-hall.  

Los Vieneses, va ser una compañía creada a Austria pel gran director Artur Kaps, a principis dels anys 40. Fugint de la guerra es varen establir a Barcelona el 1942 i fins més enllá del 1955 van fer història. Els seus espectacles d´opereta i music hall d´inequívoc estil vienès, "Luces de Viena", "Viena es así", "Melodías del Danubio", "Sueños de Viena"; varen innovar i donar prestigi a l´espectacle barceloní. Soci d´Artur Kaps era el còmic Franz Joham que junt al actor italià Gustavo Ré varen formar una parella inoblidable i crear "sketchs" mítics (per you tube en podeu veure alguns que varen interpretar a la televisió, com el del senyor Puchades i el senyor Castells). Amb ells hi era també Herta Frankel, una escultural ballerina, que preveient el pas del temps i volen obrir-se a novas experiències artístiques oferia, dins dels espectacles, atractius i poètics números de marionetes. Amb l´arribada de la televisió els Vienesos van fer història també al medi televisiu amb excel.lents programes de varietats musicals : "Amigos de los martes (1963-64)", "Noches de estrellas (1964-65)" i "Noche del sábado (1965-1967)". Herta Frankel va fer-se moly popular amb les seves marionetes i en especial amb la goseta Marilyn. Paral.lelament va crear companyia i escola.

La Companyia Herta Frankel segueix de la mà dels seus alumnes i amb les marionetes perfectament cuidades i conservades que els hi va regalar. Els podeu veure al Parc d´Atraccions Tibidabo, al Marionetarium. Precisament la companyia titular acaba d´arribar d´una exitosa gira per Xina.

Si esteu encuriosits en saber-ne més de la companyia Los Vieneses, consulteu les pàgines webs  www.fundacioelmolino.org i www.artista-los-vieneses.galeon.com, on hi trobareu molta informació gràfica. També podeu veure a you tube fragments dels magnífics programes que varen realitzar a TVE. 


Per saber-ne més de Roberto G. Alonso i la seva companyia i de l´espectacle "Simplicíssimus" i poder veure un fragment www.ciarobertogalonso.com