Softmachine

Dansa | Nous formats

informació obra


Coreografia:
Surjit Nongmeikapam
Intèrprets:
Choy Ka Fai , Rianto, Surjit Nongmeikapam
Dramatúrgia:
Tang Fu Kuen
Il·luminació:
Andy Lim, Art Factory
So:
Zulkifle Mahmod
Autoria:
Macarena Recuerda Shepherd, Idurre Azkue
Sinopsi:

Amb les arrels a Alemanya i a Singapur i format en part al Royal College of Art de Londres, el director i intèrpret Choy Ka Fai es va quedar sorprès fa uns anys en comprovar que la visió occidental de l'escena de dansa contemporània asiàtica es basava, encara avui, en una col·lecció de tòpics sobre l'exotisme. D'aquí que decidís encetar el projecte SoftMachine, que el va dur a recórrer tretze ciutats de cinc països asiàtics per tal d'entrevistar més de vuitanta coreògrafs, ballarins i programadors. El resultat és un conjunt d'entrevistes enregistrades en vídeo i films documentals amb creadors de la Xina, l'Índia, Indonèsia, Singapur i el Japó que ofereixen una visió del panorama coreogràfic asiàtic que té poc a veure amb les idees preconcebudes que arriben d'occident.

El SoftMachine inclou també representacions en viu com les que veurem al Grec i que ens permetran, d'entrada, conèixer Surjit Nongmeikapam, un jove ballarí contemporani procedent de l'Índia que s'ha format en danses clàssiques i en arts marcials però que ha estat un dels primers del seu país a explorar les formes contemporànies de les arts del moviment. Després, veurem a l'escenari Rianto, un ballarí indonesi especialitzat en Lengger, una modalitat de dansa eròtica tradicional que ell interpreta caracteritzat com una dona. Instal·lat a Tòquio, Rianto ha treballat també amb coreògrafs contemporanis, i constitueix per tant un exemple vivent de les tensions entre les formes més tradicionals i més contemporànies de la dansa. Una mostra doble, i esquitxada de somriures, de l'extraordinària diversitat de la dansa asiàtica i de la feliç trobada de les tradicions del continent amb el món contemporani.


Crítica: Softmachine

18/07/2018

Danza asiática: Capital Grec (2)

per Jordi Sora i Domenjó

La segona proposta asiàtica del Festival Grec va arribar de la mà d'un vell conegut pels visitants asidus a la Sala Hiroshima:

De la diversidad de estilos: Choy Ka Fai

Se dio a conocer este artista de Singapur hace tres años entre el público barcelonés en la Sala Hiroshima, la segunda semana de inaugurarse el nuevo espacio. Interesado por la danza documental, se fijó en los últimos tiempos en la idea que en occidente tenemos de la danza contemporánea asiática, siempre llena de tópicos y exotismo. Ha llevado a cabo una investigación que le ha llevado a visitar trece ciudades de cinco países asiáticos con su proyecto SoftMachine. En el Grec se han presentado dos partes de ese estudio, con Surjit Nongmeikapam, bailarín de la India, formado en danzas clásicas y en artes marciales y uno de los primeros de su país en explorar las formas contemporáneas. Y Rianto, un bailarín indonesio especializado en Lengger, una modalidad de danza erótica tradicional que él interpreta caracterizado como una mujer. Instalado actualmente en Tokio ejemplifica muy bien las tensiones entre las formas más tradicionales y las más contemporáneas de la danza. El resultado de este trabajo es desigual en ritmo e interés. De todos modos es una ocasión única para acercarse a modelos prácticamente ignorados por parte del público occidental. Más allá de la curiosidad que causa este diálogo entre tradiciones tan dispares, invita a desarrollar una idea de identidad multiforme muy fértil desde el punto de vista creativo.

Font original: Revista Susy-Q