Som

informació obra



Estrena:
Estrena a FiraTàrrega 2014
Companyia:
Cia Amantis
Direcció:
Ada Vilaró Casals
Autoria:
Ada Vilaró Casals, Lali Álvarez Garriga, Isidre Rebenaque CruzGaig
Intèrprets:
Ada Vilaró Casals, Lali Álvarez Garriga, Isidre Rebenaque CruzGaig, Ivette Llovet, Xavier Maneja, Josep Maria Perramon, Pepe Romeu, Ma Àngels Cirilo, Càndida, Anna Tria, Marta Corselles, Clara Vila, Sara Tresens, Arantxa Expósito, Lluís Torra, Sebi Petru, Maria Fernández, Iolanda de las Eras
Producció:
FiraTàrrega, Associació Alba,, Festival Escena Poblenou, Festival Itineràncies
Sinopsi:

Experiència escènica interdisciplinària amb l'entitat local Associació Alba de Tàrrega, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat psíquica, física i mental. El moviment, l'acció i la imatge són els fils conductors que acompanyen la història que es genera in situ, en l'itinerari per les diferents atmosferes que configuren el viatge. SOM parla de l'amor, de la condició humana, es mou com es mou la vida, es nodreix amb l'ahir, celebra l'ara, qüestiona el demà. SOM explicita fronteres i ponts. Una estona de vida compartida en insòlites circumstàncies. LABORATORI DE CREACIÓ FIRATÀRREGA 2014. 

Crítica: Som

13/09/2014

Un viatge de tendresa sense sortir d'una nau...

per Jordi Bordes

Quan algú, des de la més honesta generositat ensenya el seu dia a dia, amb el silenci i la mirada relaxada i joiosa, supera les barreres imposades pel món quotidià. Ada Vilaró, acompanyats d'actors amb una tendresa molt especial i d'usuaris de l'asssociació Alba de discapacitats físics i psíquics han fet una feina dde descoberta de l'altre i d'un mateix. Quan han tocat fons, s'han atrevit a ensenyar-ho als d'afora. El públic pot resseguir els diferents espais de l'entitat i de comprendre com aquell  servei de bugaderia, el magatzem i l'elaboracióde galetes amb xocolata (s'arruguin, o no) són un element clau perquè aquestes persones de majors dificultats intel·lectuals se sentin abraçats, prootegits, segurs, feliços. Al seu rostre, hi ha un somriure i una irada lluent, ara, que estan molt dispposats a compartir, tot jugant. Fins i tot amb els mateixos espectadors. Quasi no hi ha ni paraules (potser llegir un carnet que fixa el seu grau de dependència). No cal quan la comunicacio entra per la pell, d'una sensibilitat exquisida.

Per cert, un lloc genial per saber com es van crear els arrugats de Tàrrega. D'un enuig perquè la pasta no aconseguia respectar el mootllo de la neula, es va fer una de les galetes més personals i identificatives que ells elaboren. Tant irrepetibles i dolces com les seves ganes de jugar, de riure àmpliament i tot estenent els braços fins on les seves (i les del públic, sii es vol) permeten. Reconfortant.