Somnis de sorra

Familiar | Nous formats

informació obra


Companyia:
Ytuquepintas
Autoria:
Borja Ytuquepintas González
Direcció:
Borja Ytuquepintas González, Julio Hontana Moreno
Composició musical:
Roc Sala Coll, Sergi Soler
Il·luminació:
Joaquím Aragó
So:
Joaquím Aragó
Sinopsi:

Espectacle multidisciplinar que combina art amb sorra, circ, música en directe, titelles de gran format i pintura ràpida. Només amb les mans i sorra sobre un vidre l’il·lustrador Borja González realitzarà sobre l’escenari i projectades en una gran pantalla històries que us ompliran d’emocions. Passarà per diferents atmosferes amb un sol moviment de les seves mans. Pura inventiva i creació que no us deixaran indiferents. Tot això acompanyat del músic i teclista Roc Sala Coll.

Edat recomanada: a partir de 5 anys

Crítica: Somnis de sorra

18/05/2015

dos artistes i un sorral...

per Josep Maria Viaplana
Vist a FETEN 2015, Gijón. Només hi ha una forma de definir al Borja González (i perquè no, al Roc Sala, el músic que l’acompanya i posa banda sonora), i aquesta és Artista. Així, amb majúscula. Un espectacle que comença i finalitza amb uns titelles (un en cada part) que manipula el propi cos de l’actor, semblant als Bunraku japonesos, però adaptats a la nostra estètica. Posteriorment, el plat fort, que no és altre que de les històries que el Borja ens explica des d’un vidre on va dibuixant diversos paisatges i persones, dels quals endevinem emocions i històries. Tot fet al moment, i que desapareix per sempre més quan les esborra. Una imatge val més que tot el que jo us pugui dir


Un es pensa que tot està mil·limètricament pensat i assajat, i segur que és així, però de cop i volta es despenja amb una imatge de la ciutat on es troba (en aquest cas, el monument de Chillida davant del mar, a Gijón), i entén que és capaç de fer coses noves cada dia, com per exemple el que em van explicar: en un lliurament de premis, pianista i dibuixant de sorra improvisaven música i imatge del que els suggerien els textos poètics que s’anaven llegint, escrivint al final el nom del guanyador. Una demostració prou palesa que aquest Artista, o aquests artistes, tan sincronitzats, fan de cada representació un acte únic i irrepetible.