Una parella de lladres aconsegueix entrar a la nit a la Casa Alegre de Sagrera. Un cop dins se n’adonen que el més valuós que hi ha dins són els somnis que han quedat atrapats en els mobles i en les parets de la casa durant molts anys. Amb enginy i imaginació aconsegueixen que aquests somnis apagats travessin la façana de la casa i prenguin novament vida.
Somnis robats és un mapping fet a mà. Però també és una coreografia feta amb el cor i sobretot un espectacle creat especialment per a aquest meravellós edifici de la ciutat.
Dansa, vídeo i arquitectura units per compartir amb el públic un petit viatge a través dels somnis.
El mapping o video-mapping va camí de convertir-se en una manifestació molt popular. La més coneguda d'entre les que utilitzen les eines digitals. Aquí es projecta la història de dos personatges que entren d'amagat a l'edifici: l'escalen, apareixen per les finestres i mantenen entre ells una relació tendra i delicada que la coreografia accentua, amb elegància, línies clares, gestualitat de gran trets i un repertori de moviments que podem relacionar ben fàcilment amb l'extensa i perfilada carrera d'un nom propi i fonamental de la dansa a Catalunya com és Toni Mira. En un context d'alta qualitat com aquest, Fàtima Campos dóna la rèplica amb mínim una intensitat d'igual nivell.
La pregunta s'instal·la en acabar l'espectacle...
Pots seguir lleguint la crítica en l'enllaç: