Sonata de otoño

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Cristina Banegas, Natacha Cordova, María Oneto, Luis Ziembrowski
Traducció:
Martín Morgenfeld
Escenografia:
Diego Siliano , Andrea Schvartzman (ajudant)
Vestuari:
Diego Siliano , Laura Singh (supervisió), Cala Zavaleta (ajudant)
Il·luminació:
Marcelo Cuervo
Composició musical:
Frédéric Chopin , Violeta H. de Gainza (assessora musical)
Ajudantia de direcció:
Gonzalo Martínez
Producció:
Sebastián Blutrach
Direcció:
Danuel Veronese
Autoria:
Ingmar Bergman
Adaptació:
Daniel Veronese
Sinopsi:

Una altra figura indiscutible de l'escena actual argentina és Daniel Veronese, de qui ja hem vist mitja dotzena d'espectacles. Veronese mira al Nord i porta a escena una peça clau de la filmografia d'Ingmar Bergman. La família, en cinema o en teatre, pot pesar igual a Estocolm que a Buenos Aires.
 
La Charlotte és una pianista famosa. Un dia decideix anar a passar una temporada a casa de la seva filla. No s'han vist des de fa set anys. L'Eva, la filla, té quaranta anys i manté un cert ressentiment envers aquesta mare que no va prodigar mai amor a les seves filles. El seu marit, el Viktor, que és pastor protestant, serà testimoni del retrobament.
Höstsonaten es va estrenar al cinema el 1978 protagonitzada per Ingrid Bergman (en el seu últim paper cinematogràfic), Liv Ullmann, i Halvar Björk. Posteriorment se'n van fer moltes versions teatrals arreu del món. Veronese, que ja la va estrenar a l'Argentina, reproposa l'espectacle i torna a incidir en els sentiments més profunds de la relació entre mare i filla.

Crítica: Sonata de otoño

10/11/2014

Estremidor retrobament

per César López Rosell

 'Sonata de tardor' és una partitura teatral que sona molt bé. Daniel Veronese ha fet diana amb aquesta adaptació fidel a l'essència del guió de la inoblidable pel·lícula d'Ingmar Bergman (1978). El record del film, amb l'impressionant treball dramàtic d'Ingrid Bergman i Liv Ullman, no només no és un problema sinó que suposa un estímul per sentir que en aquesta producció presentada al Lliure hi ha una renovada força, intensitat i esquinçament en relatar el conflicte entre una mare i una filla amb molts comptes pendents.

Veronese ha anat al fons de l'estremidor retrobament centrant l'eix de la narració en la filla. El mètode de treball d'aquest creador amb els seus intèrprets ha trobat en dues grans dames de l'escena del seu país, Cristina Banegas i Maria Onetto, i en les excel·lents aportacions de Natacha Cordova i Luis Ziembrowski, el contrapunt interpretatiu perfecte. Això li permet fugir de la solemnitat per buscar des de la frescor i el realisme la profunditat del voltatge emocional d'una història que sacseja l'espectador.

Charlotte (Banegas) és una famosa pianista que acaba de perdre després d'una llarga malaltia al seu amic Leonardo i rep una carta de la seva filla Eva (Onetto) convidant-la a casa, on viu amb el seu marit i pastor d'una petita parròquia (Ziembrowski) i la seva incapacitada germana Helena (Cordova). Fa set anys que no s'han vist i les expectatives de la visita són incertes. La ja cuarentona descendent no ha oblidat l'abandonament i menyspreu de la seva progenitora.

La mare, que viu tancada en el seu món i poques vegades baixa a la terra, rep el primer xoc al veure la seva filla Helena en cadira de rodes i cuidada per la seva germana quan creia que estava internada en un hospital. S'acaba d'inaugurar l'imponent duel actoral entre les dues actrius. La implacable cruesa dels retrets mutus ja no s'aturarà i sorgiran secrets fins al moment no revelats. Temes com la soledat de l'artista, la incapacitat d'estimar, el desemparament, la malaltia i la mort desfilaran en aquest dur enfrontament amb punts de vista irreconciliables.

  Una senzilla escenografia presidida per un sofà i un piano i amb l'estrident nota de color del vestit vermell de la mare disposada a solemnitzar un sopar, serveixen de marc per a aquest magistral muntatge.