Sunday morning

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Nausicaa Bonnín i Isak Férriz, Sergio Matamala
Ajudantia de direcció:
Carla Torres
Escenografia:
José Novoa
Vestuari:
Berta Riera
Composició musical:
Pablo Miranda
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Autoria:
Carol López
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí


Nit de dissabte. Cau una tempesta sobre la ciutat. Una comissaria de barri. Dos personatges. Una noia de vint i pico i un noi de trenta i pico. Ell entra, ella ja hi és. Ell vol parlar, ella no el deixa. A ell li encanta la pluja, ella detesta la roba xopa. Ella preferiria estar sola, ell no vol marxar. Ell s’auto inculpa, ella no el creu. 

I algú continua matant els diumenges al matí...

Crítica: Sunday morning

14/02/2016

Comèdia policíaca sense polir

per César López Rosell

Una comissaria de barri a la nit d'un dissabte de tempesta. La calma més absoluta regna a l'oficina, on una jove de vint anys aprofita la inactivitat per estudiar la deriva d'algun dels casos que ocupen l'atenció dels seus caps. Tot d'una, irromp a la sala un tipus que ha superat la trentena. Arriba completament mullat per la pluja. "Em pot atendre?", Pregunta. "Haurà d'esperar", respon ella, disgustada perquè no desitja que ningú pertorbi la seva tranquil·litat. Però ell és tan insistent com envoltant. Acaba anunciant que ha comès un crim. "Vaig travessar el cor de la víctima amb un ganivet", deixa anar.

Ella, que diu ser tan sols una oficinista amb aspiracions a convertir-se en investigadora però que té olfacte per detectar els culpables, no ho acaba de creure. El joc d'aquesta història, amb l'aire de les sèries televisives de moda com 'Homeland', només acaba de començar. L'atmosfera de la intriga, inspirada en referents del gènere, s'edifica a partir d'uns incisius diàlegs carregats d'ironia. No obstant això, i a mesura que la trama evoluciona cap a la comèdia romàntica, amb el fons del 'Sunday morning' deVelvet Underground que dóna títol a l'obra de Carol López, el relat es desdibuixa. Ni tan sols alguns ben col·locats i enginyosos gags ajuden a aixecar la credibilitat d'algunes de les situacions que narra.

El muntatge ha arribat a la Sala Flyhard, plataforma d'algunes de les millors obres recents del teatre contemporani català, després del seu naixement com a esbós al Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta del 2013, però ho ha fet sense estar encara ajustat. Hi ha problemes de ritme i de tensió dramàtica, tot i el esforçat i convincent treball de Nausicaa Bonnín i Isaac Férriz recolzats per un bon Sergio Matamala. Pot la reeixida autora de 'Germanes' acabar de polir aquest conte policíac? En la resposta a aquesta pregunta està la clau del futur recorregut per altres sales d'aquest 'thriller' sobre l'home que només mata els diumenges al matí.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial