Sunday morning

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Nausicaa Bonnín i Isak Férriz, Sergio Matamala
Ajudantia de direcció:
Carla Torres
Escenografia:
José Novoa
Vestuari:
Berta Riera
Composició musical:
Pablo Miranda
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Autoria:
Carol López
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí


Nit de dissabte. Cau una tempesta sobre la ciutat. Una comissaria de barri. Dos personatges. Una noia de vint i pico i un noi de trenta i pico. Ell entra, ella ja hi és. Ell vol parlar, ella no el deixa. A ell li encanta la pluja, ella detesta la roba xopa. Ella preferiria estar sola, ell no vol marxar. Ell s’auto inculpa, ella no el creu. 

I algú continua matant els diumenges al matí...

Crítica: Sunday morning

01/03/2016

Intriga aparent amb més desenfoc que girs dramàtics

per Jordi Bordes

Val. Ataquem com si fos una novel·la negra. Gènere 100%. Juguem amb tots els tòpics. Anem servint la informació amb comptagotes, fent que la tensió marqui el ritme i que es deixi anar alguns tocs de comicitat. En sí, els elements que es presenten són ben suggerents i els tres actors ho serveixen amb prou buits com perquè l'espectador pugui fer les seves pesquises i intuir qui és el que més menteix dels dos. Aquesta buidor (pinteriana, brechtiana?) és, segurament, el que permet respirar millor el muntatge. Però el problema és que, al final, en comptes de tancar-ho sense cap final concret, s'acompanya massa l'espectador.

Carol lópez és una autora i directora que treballa molt des de la base dels assaigs. Domina la relació de parelles i de les amistats, utilitzant recursos lúdics com la d'endevinar una pel·lícula a partir de les gesticulacions (VOSE, Espai Lliure, 2005). Va fer un notable gir amb Germanes (Villarroel, 2008) traspassant la fina línia de la comèdia al drama familiar. Aquest Sunday morning és suggerent però té pocs girs dramàtics (l'entrada del tercer en discòrdia té més elements de comicitat que d'intriga, però). Si presentar uns personatges ambigus (que tant son el que diuen ser com altres personatges) es mantingués fins al final mantindria els interrogants molt més enllà del viatge en metro. Però ensenyar les cartes finals fa que aquell desenfoc es vegi mal fixat i que l'interés de donar voltes a l'obra no aguanta gaire més que passar el llindar de la porta del teatre. I, tot i que és també difícil fer una peça d'intriga, és una llàstima que no es pugui abordar en les raons psicològiques. O, com a mínim, en un no-final que desarmi...  

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial