Sweet Tyranny

informació obra



Coreografia:
Pere Faura
Direcció:
Esteve Soler, Jordi Queralt
Dramatúrgia:
Esteve Soler
Escenografia:
Jordi Queralt
Intèrprets:
Laura Alcalà, Sarah Anglada, Miquel Fiol, Claudia Solwat, Roser Tutusaus, Javi Vaquero, Pere Faura
Text:
Esteve Soler, Pere Faura
Il·luminació:
Jordi Queralt, Sergio Roca Saiz
Músics:
DJ Amaranta Velarde
So:
Ramon Ciércoles
Vídeo:
Joan Escofet
Vestuari:
Jorge Dutor
Producció:
Companyia Pere Faura , Mercat de les Flors, Festival Sismògraf, Recontres chorégraphiques Seine Saint Denis
Sinopsi:

A partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals del anys 70s i 80s, Faura dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió. Copiarem, versionarem i destrossarem les coreografies de John Travolta o Patrick Swayze per intentar transcendir el clixé que representen i reflexionar sobre la relació entre treball i oci, tant en el món específic de la dansa com en el món laboral en general. Una peça grupal, macarra i reivindicativa entre la disco i l’estudi de dansa, entre la festa i la feina, entre la llibertat individual i les obligacions col·lectives. Aquest espectacle forma part d’una trilogia.


Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


Crítica: Sweet Tyranny

29/01/2017

T'agrada ballar?

per Jordi Sora i Domenjó

Pere Faura ha ideat una trilogia. Sembla una mena de corol·lari als seus darrers anys de treball al voltant de la dansa com a fenomen popular i masses, enfront de la professionalització. Al Mercat de les Flors ha estrenat la peça de gran format: Sweet Tyranny. Amb anterioritat a Temporada Alta es va poder veure Sweet Fever. Clourà aquesta investigació amb Sweet Precarity al Festival Sismògraf d'Olot, on de fet es podran veure les tres alhora: la Sweet Suite.

Contràriament a la paraula que es repeteix en tots els títols, tot plegat no és tan dolç com pot semblar: no hi falta, esclar, el sentit de l'humor amb què aborda la qüestió, però les estructures de poder, enteses com les relacions entre tots nosaltres – creadors, artistes, coreògrafs, programadors, ballarins – salten pels aires amb una mirada entre innocent i incisiva. Només es troba a faltar en la cadena de relat el paper dels mitjans de comunicació i molt especialment el de la crítica de dansa.

Sweet Tyranny és sens dubte la millor composició de Pere Faura.

Podeu llegir la crítica en aquest enllaç: