Swing

Circ

informació obra


Companyia:
Circus Ronaldo
Sinopsi:

L’espectacle evoca l'ambient del circ i els espectacles de varietats de la primera meitat del s. XX i obre el camí a una nova generació d’intèrprets de la gran família Ronaldo. Cinc artistes joves actuen al so de la música swing autèntica dels anys 40. L'esperit juganer, el dinamisme i l'alegria de la jove guàrdia del Circ Ronaldo us farà reenamorar del circ. Amb humor i una modesta autenticitat, els intèrprets susciten l'empatia d'un públic que retroba l’emoció, l’autenticitat i la màgia del circ.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Swing

18/09/2022

Swing fresc, sense brou

per Jordi Bordes

El circus Ronaldo té la difícil virtut de fer contemporani el circ clàssic. A Fidelis Fortibus, Danny Ronaldo feia una lectura apocalíptioca del seu circ, en què ell emergia com l'únic supervivient., Una peça d'extrema poesia, notable delicadesa i tossuda tenacitat de fer sobreviure un circ vell. Ara Swing, efectivament, té tot un altre aire. Perquè juga a la brillantor de la música alegre i despreocupada del swing que serveix per vestir números de malabarisme i d'equilibri. El patetisme hi és en forma de clown enamorat de la cantant, que l'evita i l'avorreix. En si, el treball es basteix sobre molt pocs intèrprets que es van desdoblant, com si fos un circ familiar. No hi ha presentador; l'orquestra és una banda articulada i treuen les clàssiques entrades de pallassos amb les aparicions d'uns còmics mossos de pista, que acabaran sent una mena de columna vertebral d'aquell passatge. Sobta que, precisament, la cantant més cobejada, sigui la que no faci cap altra acrobàcia (s'insinua una de doma de gossos que acaba, increïble, com el rosari de l'aurora).

El públic a Fira Tàrrega va omplir les sessions fins a la bandera, exprimint la capacitat dels bancs de fusta de les grades. I el va aplaudir amb generositat. La intervenció del públic és molt puntual però imprescndible per apuntalar aquesta relacio d'amor impossible del mosso de pista i la diva de vestuaris carregats de serrells. El malabarisme dels plats xinesos o el de bitlles (en una vela amb poca alçada) tenen una notable complexitat. El trapezi té la vessant artística i de risc i la còmica en la que, com sol passar també acaba fent uns exercicis còmics de contursionisme que fan riure i alhora preocupen pel seu difícil equilibri. Per últim, el funambulisme a cable, de banda a banda de l'escenari, ensenya la puresa del circ enmig d'un espectacle carregat de brilli-brilli musical i una peripècia d'entrebancades i incendis aparentment involuntaris del mosso de pista excèntric. Swing es deixa veure, distreu i fa riure. No pretén rescatar aquella profunditat tant preciosa dels seus predecessors.