Tata Mala

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Enric Montefusco
Text:
Diana Bandini
Intèrprets:
Falcons de Barcelona, David Climent, Pablo Molinero, Sonia Gómez, Ramon Rabinad, Pere Jou, Aleix Puig, Enric Montefusco
Il·luminació:
Cube
So:
Jordi Brugués
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Fira Mediterrània de Manresa
Dramatúrgia:
Jordi Casanovas
Direcció:
Jordi Casanovas
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Busquem allò que ens uneix per superar el que ens fa mal i ens fa por. Sobre la naturalesa del ritual i sobre el seu sentit psicològic i polític reflexiona aquest innovador espectacle de teatre musical. 

Al darrere hi ha Enric Montefusco, líder de la desapareguda banda barcelonina Standstill. Tata Mala, el seu primer projecte obertament escènic, converteix el text colpidor de la jove dramaturga Diana Bandini en una experiència col·lectiva original i catàrtica. És una història familiar emotiva i crua, però alhora carregada d'humor i horitzó. Tot, al so d'una música de vocació popular que unirà dos mons, el narratiu i el simbòlic. Amb aquest llenguatge simbòlic, precisament, la tradició mira de copsar i tractar les nostres ferides, malalties contretes habitualment durant la infantesa i susceptibles d'una lectura social i política.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica per a joves 2016

Enric Montefusco, finalista a artista revelació als Premis de la Critica 2016 per a aquest espectacle

Crítica: Tata Mala

12/07/2016

Debut de Montefusco per la porta gran

per Jordi Bordes

El treball Tata Mala diu molt de la intuïció d'Enric Montefusco (exlíder de Standstill). S'atreveix a presentar una història petita, insginificant, amb uns elements que, aparentment, es repel·len. Hi posa música, pintura, teatre i atenció, els Falcons de Barcelona. Aquests es mouen construint les seves estructures humanes (cosines germanes dels castellers) i com a cos coreogràfic (i en això s'apropen a Li diuen mar, que e va veure també al CCCB, fa uns dies). 

El resultat és un sorprenent castell de cartes que apila emoció, joc, denúncia, acudit, ball i, per sobre de tot, Vida. Una peça interessant que també permet veure els companyt de viatge de Montefusco: Sònia Gómez i els actors de loscorderos, per exemple.  Aquesta tria diu molt del coneoixement d'una capa teatral gens visible i que, per tant, indica la profunditat que el músic ha navegat pels mars de la cartellera catalana. Un encert. Una sorpresa. En volem més!