Tata Mala

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Enric Montefusco
Text:
Diana Bandini
Intèrprets:
Falcons de Barcelona, David Climent, Pablo Molinero, Sonia Gómez, Ramon Rabinad, Pere Jou, Aleix Puig, Enric Montefusco
Il·luminació:
Cube
So:
Jordi Brugués
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Fira Mediterrània de Manresa
Dramatúrgia:
Jordi Casanovas
Direcció:
Jordi Casanovas
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Busquem allò que ens uneix per superar el que ens fa mal i ens fa por. Sobre la naturalesa del ritual i sobre el seu sentit psicològic i polític reflexiona aquest innovador espectacle de teatre musical. 

Al darrere hi ha Enric Montefusco, líder de la desapareguda banda barcelonina Standstill. Tata Mala, el seu primer projecte obertament escènic, converteix el text colpidor de la jove dramaturga Diana Bandini en una experiència col·lectiva original i catàrtica. És una història familiar emotiva i crua, però alhora carregada d'humor i horitzó. Tot, al so d'una música de vocació popular que unirà dos mons, el narratiu i el simbòlic. Amb aquest llenguatge simbòlic, precisament, la tradició mira de copsar i tractar les nostres ferides, malalties contretes habitualment durant la infantesa i susceptibles d'una lectura social i política.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica per a joves 2016

Enric Montefusco, finalista a artista revelació als Premis de la Critica 2016 per a aquest espectacle

Crítica: Tata Mala

12/10/2016

La recerca d’una veu pròpia

per Iolanda G. Madariaga

L’inquiet Enric Montefusco (ex-líder de la ja dissolta banda de hardcore Standstill) es llença a un projecte escènic propi i complex. Amb la seva banda, ja havia participat en dos espectacles del creador Rodrigo García (A veces me siento tan cansado que hago estas cosas, 2001 i Agamenón, 2003). L’atracció de Montefusco per l’escena teatral l’havia portat a projectes escènics vinculats a la banda que va fundar: Cénit (2013) va ser el seu darrer espectacle per al circuit de festivals. Tata Mala (del que Montefusco n’és l’autor, el director i el compositor) és un espectacle musical en el que es barregen elements tan diversos com els Falcons de Barcelona, un text escrit en primera persona per Diana Bandini, la presència de David Climent i Pablo Molinero (Los Corderos.sc), la ballarina i coreògrafa Sònia Gòmez i els músics Ramon Rabinad, Pere Jou i Aleix Puig que l’acompanyen en la seva recent encetada carrera musical en solitari. El resultat és un musical inquietant i estrany on la paraula dita té un pes insòlit i el moviment escènic corre a càrrec de les acrobàcies i figures dels Falcons. Tata Mala tracta el tema del paradís perdut de la infantesa, d’un paradís no gens paradisíac que, a voltes, s’assembla prou a les portes d’un infern i d’una infància on la ingenuïtat és d’una reveladora consciència. L’espectacle juga a una arriscada dissociació entre els que es diu i el com i qui ho diu: Climent, Molinero i Gómez posen veu al text alternant-se en la seva lectura; són peces d’un particular “tres en ratlla” que veiem construir-se en escena a mesura que avança l’espectacle. La música -part fonamental del conjunt!- pren ressons populars/tradicionals quan ajuda a il·lustrar escenes de festa de dècades passades o versiona algun hit com Heart of Gold de Neil Young (1972), en altres moments forma part del mateix discurs. Les tensions en la vida de la protagonista, una nena que no es resigna a assumir el paper que li atorguen els qui per ella han de vetllar, s’expliciten de forma molt abstracte però innovadora i contundent amb les figures que realitzen els falconers que, situats a dos dels marges del tauler del joc, van intervenint amb el seu coreografiat deambular. Sobta veure tants elements posats en dansa per construir un espectacle de to tan intimista; tot i que -s’ha de reconèixer-, tots ells estan tan ben pautats que, només des de l’anàlisi ens adonem que no hem arribat a sortir del camp dels pensament, records, angoixes i desitjos de la protagonista.