Animal Religion planteja un joc sorprenent que enfronta el cos i la màquina, una dansa de forces mecàniques i humanes. Aquest diàleg entre dos acròbates i un toro mecànic juga amb el contrast entre la tècnica i l’art, el ferro i la carn en una lluita de mirades i forquilles als carrers de Manresa.
Tauromàquina és l'espectacle embrió del que, mesos més tard, va desplegar-se en un increïble Chicken legz a una hípica, a Fira Tàrrega. A Tauromàquina, la companyia Animal religion es va atrevir a combatre un toro e escena. És un toro particular (potser per evitar o ridiculitzar la insistència de prohibir els animals en espectacles de circ, encara en litigi al Parlament) perquè també té dues banyes però es mou en benzina i té rodes en comptes de potes. Aquest toro mecànic dóna joc per a traslladar verticals assentades al terra, per a aixecar verticals a gran alçada i també per donar sorpreses als espectadors. Hi ha un punt de por, d'imprevisible que demana l'atenció de l'espectador. Sovint, els pares reien quan la màquina corria cap a l'altra punta de la rotllana però defensaven els seus fills si veien que s'hi atansava accelerant.
Chicken legz va multiplicar l'equip artístic, va incorporar-hi música en directe, va conviure amb els altres animals de la granja (des de cavalls a oques o gossos). Els humans també formaven part de la granja, com unes bèsties més. Ara, en prou feines l'artista explora la seva animalitat (Indomador), una de les claus d'aquesta joveníssima companyia que apunta maneres però que ha de vigilar en no decebre el seu públic, que creix més ràpid que l'escuma. Es diu que, a Tàrrega novament, faran una peça més ambiciosa encara. Sembla difícil de superar el títol anterior, però fan venir moltes ganes de reconciliar-s'hi després dels altibaixos de Tauromàquina de dissabte al vespre a Reus. Ànims!